Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Madonna

Madonna (2007)
© madonna.com
Música
Nom amb el qual és coneguda Madonna Louise Veronica Ciccone, cantant i actriu nord-americana.
De família d’origen italià, a finals dels anys setanta anà a Nova York, on estudià dansa i coreografia, i els primers anys vuitanta inicià una intensa carrera com a cantant, ballarina i actriu, que aviat la convertí en una celebritat del món de l’espectacle Considerada la cantant més famosa de la història del pop, ha basat el seu èxit en una combinació de soul , rock i disco-sound, una innegable presència escènica reforçada també per una actitud provocadora i una posada en escena acurada i espectacular Fins els anys vuitanta, cap dona no havia tingut mai tant d’èxit ni havia aconseguit unes…
,
ofici diví
Cristianisme
Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja…
cantirets
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 5 a 15 cm d’alçària, d’arrel prima i de fulles dentades cuneïformes que formen una roseta basal.
Les flors, blanques o rosades, són disposades en umbelles involucrades i llargament pedunculades Les llavors, grosses i trigones, són incloses en càpsules globuloses Es fa en erms i camps calcaris o argilencs
filempua
Drap de tela clara i prima que hom brodava amb fil o seda com el canemàs i servia per a fer sedassos, tovalloles, cortines, davants de llits, etc.
ralinga
Pesca
Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa; és anomenada, respectivament, ralinga de suros o ralinga de ploms.
cua de rata

Cua de rata
Franz Xaver (cc-by-sa)
Botànica
Herba perenne, de la família de les gramínies, amb rizoma cespitós, tija prima, dreta, lluent, de 20 a 70 cm, i espiga cilíndrica de 3 a 15 cm.
Es fa en pastures, vores de camins humits, etc
frotis
Biologia
Preparació microscòpica, prima i transparent, obtinguda d’un líquid orgànic espès o d’un teixit semilíquid o pastós, com és ara sang, secrecions, exsudats, cultiu de bacteris, etc.
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment…
agulla de brodar
Indústria tèxtil
Agulla, generalment més prima i més curta que la de cosir, emprada per a brodar; pot tenir més d’un ull per a enfilar-hi diversos caps de fil.
Per a brodar amb fil metàllic hom empra una agulla plana, gruixuda, amb l’extrem acabat en punta roma i dos forats a l’altre extrem
lent de Fresnel
Física
Tipus de lent de gran obertura i de longitud focal molt curta que, respecte a les lents convencionals, és més plana, prima i pot construir-se en grans superfícies.
Dissenyada pel l’enginyer francès JA Fresnel per a la construcció de lents per a projectors de fars, actualment els seus usos són múltiples en el camp de la illuminació, si bé també s’aplica en dissenys de concentradors solars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina