Resultats de la cerca
Es mostren 1327 resultats
Neurosi obsessiva
Patologia humana
Definició La neurosi obsessiva és un trastorn psíquic caracteritzat pel predomini d’un sentiment de compulsió que es manifesta per una marcada tendència a realitzar uns actes determinats, a pensar unes determinades idees o a recordar unes experiències concretes Tot plegat d’una manera reiterada, i sovint amb el suposat objectiu d’evitar eventuals contratemps La persona afectada és conscient d’aquest sentiment de compulsió, que li ocupa una gran part de l’activitat psíquica, i intenta evitar-lo, però el seu esforç només aconsegueix d’incrementar-li la por que té de les suposades desgràcies que…
Traumatisme, cos estrany i cremades
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes oculars les contusions i les ferides provocades en les estructures oculars o llurs annexos a causa d’impactes externs Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte petit que es localitzi en les estructures oculars, poden provocar-hi ferides o complicacions Les cremades , tant les degudes a productes càustics com les provocades per l’escalfor, generen unes alteracions metabòliques als teixits oculars que els poden destruir Causes i tipus Els traumatismes del globus ocular són molt habituals Les causes més freqüents són els accidents de trànsit, els…
Despreniment de retina
Patologia humana
Definició Es anomenada despreniment de retina la separació de les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la retina neural La manifestació més evident és la pèrdua de visió en una part del camp visual i, en els casos avançats, una ceguesa completa Freqüència, edat i sexe El despreniment de retina és una alteració poc habitual Anualment afecta una o dues persones de cada 10 000 Pot produir-se en qualsevol edat, per bé que és més freqüent entre 45 anys i 60 Es presenta sobretot en homes Causes El despreniment de retina consisteix en la separació de les dues unitats…
modulació digital passabanda
Modulació en què el senyal modulador és digital i la portadora és una ona sinusoidal.
Mentre que per a distàncies curtes és possible de transmetre dades modulades sense portadora, és a dir, en banda de base, com sol ocórrer en les xarxes locals, per a distàncies grans és indispensable l’ús d’una portadora Així el desenvolupament de les telecomunicacions ha obligat a recórrer a múltiples variants de les modulacions digitals d’amplitud ASK, de freqüència FSK i de fase PSK, o a formes combinades En el primer cas, hi ha, per exemple, la modulació OOK On-Off Keying o modulació digital tot-res, en què un dels dos nivells d’amplitud del senyal modulat és zero si la…
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i…
indiana

Indiana i motlles d'estampació
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…
modalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a l’ús d’un llenguatge melòdic i harmònic, en un fragment o una peça sencera, basat en els modes gregorians.
S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…
Pablo Llarena Conde
Història del dret
Jurista castellà.
Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…
Usatges de Barcelona
Miniatura de Bernat Martorell per al llibre dels Usatges de Barcelona (1448)
© Fototeca.cat
Història del dret
Aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides des del segle XII en els repertoria de la cort reial de Barcelona i en col·leccions de juristes.
Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes, constitucions…
Castell de Mirambell (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Murs més vistents d’aquest castell de planta poligonal, totalment malmès ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell ressalten dalt del puig on s’apilonen, al seu entorn, el grup de cases que formen el poble de Mirambell, enfront de Durfort, sobre la carretera de Calaf a Cervera, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG745213 S’hi va per la carretera de Calaf a Cervera, la qual té l’inici en la de Ponts Poc després de recórrer un quilòmetre aproximadament, a mà esquerra, s’inicia el brancal que arriba a Mirambell FJM-AMB Història La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina