Resultats de la cerca
Es mostren 7267 resultats
equant

Equant d’un planeta en el sistema ptolemaic
© fototeca.cat
Astronomia
Punt imaginari emprat en una modificació del sistema ptolemaic
que explica les anomalies que presentaven els moviments planetaris en el model primitiu d’aquell sistema.
La millora consistia a considerar que un planeta recorre amb velocitat uniforme una circumferència epicicle el centre A de la qual recorre al seu torn una circumferència de centre C deferent, però el moviment angular de A no és uniforme respecte a C sinó respecte a un punt E situat a una distància de C igual a la distància que hi ha entre la posició T de la Terra i C , bé que a la banda oposada Aquest punt E és l' equant
mitjà de pagament electrònic
Economia
Mitjà de pagament (targetes bancàries), creat pel sistema bancari i basat en l’ús dels sistemes electrònics (diner ‘‘electrònic’’) de la informàtica i de la telemàtica.
Amb relació als clients, aquests mitjans han estès, temporalment i geogràficament, l’ús de llurs comptes i l’autoservei, amb reducció de la utilització de diner efectiu i escriptural, i, pel que fa a les empreses, els ha permès la gestió de tresoreria, amb l' home banking Amb relació a la banca, han implicat canvis importants costs, risc i seguretat, màrqueting, productivitat La targeta bancària no és propiàment un mitjà de pagament, sinó la identificació clau per a operar i informar-se
subjectivisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.
Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement
càpsida
Biologia
Coberta proteica del nucli d’un virió, que conté l’ADN o l’ARN.
Les càpsides són formes regulars, amb simetria icosaèdrica o helicoidal Les icosaèdriques són formades per capsòmers, cadascun dels quals consta de 5 a 6 unitats proteiques monòmers les helicoidals no icosaèdriques no són constituïdes de capsòmers, sinó que els monòmers proteics formen estructures cilíndriques simples que envolten l’àcid nucleic Els adenovirus i els picornavirus presenten encara una coberta externa a la càpsida, constituïda de lípids, glúcids i proteïnes El pes molecular de les càpsides va de 13000 a 60000 daltons
cambra de dards
Física
Detector de partícules de principi similar al de la cambra de guspires
, de la qual es diferencia pel fet que els impulsos de tensió aplicats entre els elèctrodes són molt més breus (d’una durada d’uns nanosegons
).
La brevetat d’aquests impulsos fa que no arribi a saltar una guspira al llarg de la trajectòria ionitzant de la partícula, sinó que el gas ionitzat només prengui la forma d’un dard al voltant dels ions produïts al pas de la partícula Aquests indicis de descàrrega prenen en un conjunt l’aparença de traces lluminoses filiformes streamers , les quals, mitjançant un amplificador de lluminositat, poden ésser fotografiades, la qual cosa permet de determinar la trajectòria seguida per la partícula
malversació
Dret penal
Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la.
El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament
triple concert
Música
Concert per a tres solistes i orquestra.
Els concerti grossi del Barroc amb tres instruments solistes en el concertino no acostumen a ser anomenats així Al segle XVIII moltes obres de característiques semblants han estat designades pels seus autors com a simfonies concertants L’obra més popular coneguda amb el nom de triple concert és l’opus 56 de L van Beethoven, malgrat que no el titulà pròpiament així, sinó que li donà el nom de Concert per a piano, violoncel i violí amb acompanyament d’orquestra
Francisco Sánchez
Filosofia
Metge i filòsof portuguès.
Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581
Actuació general en les urgències mèdiques
Hi ha nombroses circumstàncies inesperades que requereixen la pràctica d’uns primers auxilis immediats per part de qui sigui més a la vora de la persona afectada I no tant amb el fi de resoldre totalment la situació, sinó amb la intenció de solucionar inicialment l’estat crític i de permetre que quan actuïn els professionals sanitaris puguin proporcionar les cures més adequades per tal que es restableixi la salut Aquest és el principal objectiu dels primers auxilis davant de les urgències mèdiques
Enrique Congrains Martín
Literatura
Contista i novel·lista peruà.
Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo i Kikuyo , 1955 i, sobretot, per la seva novella No una, sino muchas muertes 1957, obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú No tornà a publicar fins el 2007, amb la novella El narrador de historias , a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra 2009
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina