Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
Manuel Pereña i Puente
Història
Política
Polític.
Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el…
Manuel Royes i Vila
Política
Polític.
Fill d’una família d’industrials tèxtils, es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s’incorporà a l’empresa familiar de llanes de labors Fundador i membre actiu del Front Obrer Català, participà en altres plataformes d’oposició antifranquista, com l’Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya, l’embrió central del futur PSC Des de la fundació d’aquest partit fou membre de la seva comissió executiva En les eleccions municipals del 1979, les primeres des de la recuperació democràtica, encapçalà la llista del PSC a Terrassa i n'…
Júlia García-Valdecasas i Salgado
Política
Política.
Filla de Francisco García Valdecasas Santamaría , es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, i exercí la professió durant deu anys El 1980 s’incorporà a l’administració com a inspectora d’Hisenda fins el 1983 Successivament fou interventora territorial de Barcelona fins el 1986 i delegada del ministeri d’economia i hisenda 1992 El 1995 ingressà al PP, apadrinada per José María Aznar Quan aquest esdevingué president del govern espanyol l’any següent la nomenà delegada del govern central a Catalunya, on mantingué una correcta relació amb la Generalitat, especialment…
Higini Clotas i Cierco
Política
Polític.
Cursà estudis d’arquitectura tècnica a l' ETSAB Ha treballat en el sector editorial director de DOPESA en el període 1978-80 Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE l’any 1978 Dins del partit, ha estat membre de la comissió executiva 1978-2004, secretari d’estudis i documentació 1978-80, secretari nacional 1980-82, secretari de l’àrea de política parlamentària 1982-2000 i de l’àrea de l' Estatut i lleis bàsiques 2000-04 Des del 2004 és president del Consell Nacional del PSC Del 1982 al 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE Reelegit successivament…
Modest Reixach i Pla
Sociologia
Sociolingüista.
Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a…
Conferència Episcopal Espanyola
Institució de l’Església catòlica espanyola en comunió amb la Santa Seu de Roma i el papa integrada pels bisbes de l’Estat espanyol.
Fundada l’any 1966, la seva tasca consisteix a administrar l’exercici conjunt de funcions pastorals de l’episcopat pel que fa als fidels del seu territori, amb l’objectiu de desenvolupar la vida catòlica i la seva missió evangelitzadora Es regeix pels acords del 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol Des de la seva creació fins el 2020 tots els arquebisbes de Madrid en foren presidents, càrrec que ha estat ocupat, successivament, per Fernando Quiroga Palacios 1966-69, Casimiro Morcillo González 1969-71, Vicent Enrique i Tarancón 1971-81, Gabino Díaz Merchán 1981-87, Ángel…
Adolfo Nicolás Pachón

Adolfo Nicolás Pachón
© Societat de Jesús
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Fill d’un militar, cursà estudis secundaris a Barcelona 1956-50, que acabà a Madrid El 1953 ingressà com a novici de la Companyia de Jesús a Aranjuez, i el 1960 es llicencià en filosofia a la Universitat d’Alcalá de Henares Posteriorment fou destinat al Japó, on estudià teologia 1964-68 i fou ordenat sacerdot 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat Gregoriana de Roma En 1971-78 fou professor de teologia sistemàtica a la Universitat Sofia de Tòquio, i del 1978 al 1984 dirigí l’Institut Pastoral de Manila, creat arran del concili II del Vaticà Retornat al Japó, fou …
Jean-François Revel

Jean-François Revel
© Jean François Revel Webmaster
Política
Nom pel qual fou conegut Jean François Ricard, periodista i assagista polític francès.
De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…
hostaler
Història
Menestral que tenia un hostal.
A Barcelona els hostalers assoliren l’estatut de gremi el 1445, amb la concessió d’ordinacions de la confraria, sota l’advocació de santa Marta, la qual confraria reunia els taverners taverner Les ordinacions foren successivament renovades 1536, 1613, 1670, 1770 i 1816 La casa gremial era al carrer de la Corríbia, i el centre religiós, al monestir del Carme Fou una de les corporacions que utilitzà amb més força les mesures restrictives contra la competència, representada sobretot pels revenedors revenedor i al s XVIII pels immigrats milanesos anomenats becos , els quals eren, a…
transformació
Matemàtiques
Aplicació bijectiva d’un conjunt en un altre o en ell mateix.
El conjunt de les transformacions d’un conjunt en ell mateix té estructura de grup respecte a la composició de transformacions la composició en el sentit d’aplicar successivament de manera ordenada dues transformacions és anomenada també producte Segons la definició de Felix Klein, la geometria és l’estudi de les nocions invariants per a un grup de transformacions geometria Com a exemples de transformacions en el pla poden ésser esmentades les rotacions, les simetries axials, les translacions, etc i en l’espai, les simetries respecte a un eix o a un pla, les rotacions axials,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina