Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
shake
Música
Efecte (literalment ’sacseig') produït en sacsejar un instrument de vent metall contra els llavis mentre es toca.
El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz
James Brown
Música
Cantant de soul nord-americà.
En la seva infància humil escoltà rhythm-and-blues i gòspel Començà a cantar gòspel el 1952 i després conreà la música d’estil soul , amb la qual assolí grans èxits durant la dècada de 1960 Als vint-i-tres anys enregistrà la primera cançó Please, Please, Please 1958 Tingué un impacte molt fort, que es confirmà amb el disc autofinançat Live at the Apollo 1963, un dels primers LP gravats en directe, i Mr Dynamite 1963 Avançat al seu temps, donà energia, intensitat i passió al ritme, i influí tota la música popular des d’aleshores La seva època d’or fou a mitjan dècada dels seixanta, amb temes…
,
Guido Santórsola
Música
Compositor, director i violinista d’origen italià.
Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…
Eddie Durham
Música
Trombonista, guitarrista, arranjador i compositor de jazz nord-americà.
S’inicià tocant la guitarra i el trombó a la banda dels seus germans Després, a Kansas City, s’integrà als Walter Page’s Blue Devils i a l’orquestra de Bennie Moten 1929-33, on aportà arranjaments i composicions Alhora, començà a experimentar amb l’amplificació de la guitarra i atragué l’atenció de Charlie Christian, sobre el qual exercí la seva influència El 1934 marxà a Nova York per treballar d’arranjador amb Willie Bryant, i tocà a les orquestres de Jimmie Lunceford i Count Basie També arranjà per a les formacions de Glenn Miller i Artie Shaw Durant els anys quaranta liderà una big band i…
Giuseppe Sammartini
Música
Compositor i oboista italià.
Germà gran de Giovanni Battista Sammartini, probablement estudià l’oboè amb el seu pare El 1720 tocava aquest instrument, juntament amb el seu germà, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de Milà El cèlebre flautista JJ Quantz, quan visità la ciutat el 1726, el considerà l’únic bon intèrpret d’instrument de vent que tocava en l’orquestra de l’Òpera Pel que sembla, Giuseppe abandonà Itàlia el 1728 per anar a Londres, on passà la resta de la seva vida A la capital anglesa guanyà ràpidament una excellent reputació com a intèrpret d’oboè i tocà en l’orquestra de GF Händel A partir del 1736 fou…
John Liptrot Hatton
Música
Compositor anglès.
Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats Units Fou molt…
Jean-Baptiste Sébastien Bréval
Música
Compositor i violoncel·lista francès.
Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…
Jacques Aubert
Música
Violinista i compositor francès.
Membre d’una família de músics activa al segle XVIII, el 1717 Aubert era conegut com a mestre de dansa i violinista en diversos cabarets de París, i ja havia escrit nombrosos ballets i comèdies Dos anys més tard, coincidint amb la publicació del seu primer llibre de sonates per a violí, entrà al servei del duc de Borbó, per a qui compongué Fête royale i el Ballet des XXIV heures El 1727 entrà a formar part de la Bande des 24 violons du Roy , en la qual tocà fins el 1746, i l’any següent fou nomenat primer violí de l’orquestra de l’Òpera de París Entre el 1719 i el 1749 publicà nombroses…
Ernesto Camillo Sivori
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’orquestra del Teatro Carlo…
Ferdinand Kauer
Música
Compositor i director austríac.
S’establí a Viena al final de la dècada del 1770, i a la dècada de 1780-90 tocà el violí a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt poc després d’obrir-se, el 1781 L’èxit com a compositor de música escènica, especialment de singspiele li arribà cap al 1790, sobretot amb l’obra Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', 1798 Durant uns quants anys gaudí d’una gran popularitat, però el 1818, a causa de canvis en la direcció, perdé la feina a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt i no hi fou readmès fins el 1821, aquesta vegada com a segon violinista Sobrevisqué a la seva època de fama…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina