Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
canalé
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligament de plana que es distingeix, com tots els caniculats, per un gra característic i molt marcat, que hom obté mitjançant diferències de gruix entre els fils d’ordit i de trama.
Els de millor qualitat són teixits amb fil de cotó pentinat torçut a dos caps, i els de qualitats més baixes, amb fils cardats a dos caps o senzills
Espanya 2014
Estat
La crisi econòmica que pateix Espanya des del 2007 no va remetre el 2014 A aquesta crisi, se n’hi va afegir una altra de territorial, derivada del procés independentista obert a Catalunya, que va evidenciar una desconnexió profunda entre les institucions espanyoles i bona part de la societat catalana Vegeu article Política dels Països Catalans Una crisi que va sobrepassar de molt l’altre conflicte polític històric circumscrit a l’Estat, el del País Basc Un conflicte, aquest darrer, que l’immobilisme del Govern del PP va fer que romangués estancat, malgrat que s’arribava als tres anys de l’…
stripping
Disseny i arts gràfiques
Pel·lícula de suport gruixut i emulsió prima, la qual, després d’insolada i revelada, pot ésser fàcilment separada del suport, la qual cosa permet de fer petites correccions, com enganxar lletres soltes, petits trossos de trama, etc.
Molt emprat en cartografia, el stripping ho és també en arts gràfiques
trenar
Indústria tèxtil
Entreteixir (tres o més filats o grups de fils) prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d’ordit.
teixir a pas tancat
Indústria tèxtil
Teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada de trama quan la calada ja és closa o bé quan ja s’ha començat a obrir la calada següent.
feltre
Indústria tèxtil
Espècie de drap gruixut de llana o pèl, no fabricat a base de fils d’ordit i de trama, sinó compost de fibres adherides les unes amb les altres, destinat a la fabricació de capells i filtres.
cotonia
Indústria tèxtil
Teixit de cotó semblant a la lona, però més prim, fet amb ordit i trama de fil retort a dos caps, sense empesar ni blanquejar; hom l’empra en la confecció de veles de barca i tenderols.
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,
Castell de Castelldans
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral de l’edifici central d’aquest desaparegut castell d’origen andalusí ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim d’un turó que domina pel nord el poble de Castelldans, el qual és situat a 353 m d’altitud, al sector septentrional del terme, a cavall entre les valls del reguer de la Femosa i del riu Set Mapa 388 Situació 31TCG136970 S’accedeix a la població de Castelldans des de Lleida per la carretera N-240 en direcció a Tarragona Un cop arribats a Juneda, cal desviar-se per la carretera LV-7023, que en pocs quilòmetres mena a Castelldans XEC-…
retort
Indústria tèxtil
Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçats, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència, com la destinada a usos militars.
Hom en fabrica una imitació, que gairebé l’ha substituït, anomenada semis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina