Resultats de la cerca

Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots

Viatjant de comerç Membre de la Unió Catalanista, formava part de l’entitat Gent Nova i collaborà estretament amb Domènec Martí i Julià Escriví a “Gent Nova”, “Renaixement” i “La Nació” A l’època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d’evitar les violències Llevat de l’època de la Dictadura, fou president del CADCI 1920-32 Conseller de Treball i d’Assistència Social de la Generalitat 1932, s’afilià a Esquerra Republicana Havia presidit l’entitat Villa de Salut l’Aliança

Frare franciscà, fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real 1909-10 a Balaguer 1913-26, a Berga 1926-30 i a Lleida 1930-36 Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1956 És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer 1930 i d’una important Història de Balaguer , que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager 1961

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

Les notícies històriques sobre aquest castell són escadusseres L’any 1120 Tedball de Vallferrera féu testament i deixà al seu fill Tedball en alou la meitat del castell i la vila d’Herba-savina “ ipso castro et villa de Erbasavina ” A diferència d’altres dominis que és relacionen en el testament, tinguts en feu pel comte de Pallars, Herba-savina era un domini alodial que Tedball devia compartir amb algun altre senyor Posteriorment Herba-savina formà part del vescomtat de Vilamur L’any 1831 n’era titular el marquès de Pallars i vescomte de Vilamur

Alguns autors creuen que aquesta església, de la qual avui no es conserva cap resta, era situada als voltants del poble de Cassanhas, encara que aquesta suposició no s’ha pogut confirmar S’esmenta per primera vegada l’any 1017, en què el comte Bernat I Tallaferro de Besalú es disposà a crear l’efímer bisbat de Besalú i el dotà, entre altres molts béns, amb l’església de Sant Estève, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels l’església era a la villa de Casas, al comtat de la Fenolleda

A Milà pintà els frescs de Santa Maria di Brera i de l’oratori del Pio Luogo a Santa Corona 1521, i feu diversos cicles decoratius de temes sacres i profans a la capella Besozzi, a l’església de Sant Maurici, a l’oratori del Greco Milanese Musée du Louvre, París i a la Villa Pelucca 1522-25 Pinacoteca di Brera, Milà La seva obra cabdal és La Mare de Déu del Roser Pinacoteca di Brera, on és clara la influència de Leonardo da Vinci, de qui aprengué l’ sfumato

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…

Escriví articles de divulgació en el Diario de Valencia i en el Correo de Valencia , a més d’alguns poemes i comèdies És autor de Resumen histórico del señorío de Alcalatén y de la insigne fábrica de loza fina del Excmo Sr Duque de Híjar 1799, d’interès per a l’estudi de l’Alcora i la seva fàbrica de porcellana, i Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara y descubrimiento de su famoso templo de Venus 1821, un opuscle, en forma d’epistolari adreçat al pare Bartolomé Ribelles, en què descriu aquesta troballa arqueològica

Formada al Club Deportiu Terrassa, jugà en aquest equip fins l’any 2005, en què marxà una temporada a l’HC Rotterdam dels Països Baixos La temporada següent passà al Club de Campo Villa de Madrid 2006-08, i tornà al CD Terrassa fins a la seva retirada al final de la temporada 2011-12 Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2005, 2010, tres Copes de la Reina 1998, 1900, 2001 i cinc Lligues 2000, 2001, 2002, 2005, 2007 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008