Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Sant Salvador de Pujol (la Seu d'Urgell)
Art romànic
El lloc i la vila de Pujol apareixen esmentats en documents datats els anys 1038,1047 o 1051, com a pertanyents al terme de la Seu d’Urgell, però sense concretar l’indret tan sols en un document s’esmenta com a límit del terme de Sant Just al lloc de Cogomells del terme de Cerc D’altra banda aquesta vila apareix estretament vinculada a la vila de Cabrisacs o Cabrisags, lloc del qual es coneix també sols la seva situació dins del terme de la Seu d’Urgell, però no el seu emplaçament concret L’any 1081, en el document de la publicació sacramental del testament de Trudgarda, consten…
Santa Maria de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església inicialment degué ser una simple capella del terme de Castelló, però en un moment indeterminat passà a exercir com a parròquia del terme Estigué, com les altres esglésies del terme, vinculada al priorat de Santa Maria de Meià des de la seva fundació Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té cap constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia…
Santa Maria de Llaguarres (Capella)
Art romànic
L’església parroquial de Llaguarres és documentada a partir de referències indirectes, i sembla que era dedicada a sant Martí En principi, l’església estava vinculada a l’ardiaca de Ribagorça, ja que l’any 1127 un Martí prevere de Llaguarres escriví un diploma per ordre de Ramon Oriol “ archidiachono de Laguarres ” L’any 1169 un tal Ramon Pallarès és documentat “abat” de Llaguarres Posteriorment, el 1188 apareix l’abat Gerbert de Llaguarres com a prepòsit del bisbe Berenguer de Roda-Lleida Lògicament, les relacions amb la canònica de Sant Vicenç de Roda s’intensificaren a mesura…
Sant Vicenç d’Espés de Sus (les Paüls)
Art romànic
El llogaret d’Espés de Sus o de Dalt és situat a 1 431 m d’altitud, damunt del pic d’Espés, al sud del poble de les Paüls Malgrat que pel seu titular l’església d’Espés de Sus sembla que hauria d’estar relacionada amb la seu ribagorçana, de fet es tractava més aviat d’una església dels senyors del lloc la seva gènesi estaria vinculada als senyors d’Espés, els quals també foren propietaris d’altres esglésies com Santa Maria de Calbera Aquest indret, amb Espés de Jus i Abella, formà part de la baronia d’Espés fins a la fi de l’antic règim JBP L’església parroquial de Sant Vicenç d’…
Sant Orenç (Sopeira)
Art romànic
Situació Església molt transformada però que conserva l’absis romànic, datable al segle XII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Orenç centra el nucli de població homònim, situat al vessant sud-occidental dels tossals de Sant Salvador Mapa 32-10213 Situació 31TCG120915 Per a arribar-hi des de Sopeira, s’ha de seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert i, a l’altura de l’embassament d’Escales, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera que porta a Sant Orenç JAA-MLIR Història Permet suposar ja l’existència d’aquesta església un document de l’any 1088, que esmenta un…
Jordània 2016
Estat
Al febrer, Jordània va fer una nova crida urgent a la comunitat internacional per a sollicitar més de 8000 milions de dòlars per a poder gestionar el gran nombre de refugiats sirians –més de 600000– que es trobaven al seu territori El rei Abdallà II va declarar que el país havia arribat a una situació de saturació i que no podia acollir més refugiats A l’abril, la policia va clausurar la seu dels Germans Musulmans a Amman, en un context de distanciament entre l’organització islamista i la monarquia, sorgit de la divisió interna en la confraria entre els partidaris de continuar vinculats als…
Josep Vergés i Fàbregas
Educació
Filosofia
Humanista, pedagog i traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Poesies, Fundació…
,
Carles Güell i de Sentmenat
Economia
Política
Polític i empresari.
Polític i empresari Besnet d’Eusebi Güell, es llicencià en enginyeria química per l’Institut Químic de Sarrià i en direcció i administració d’empreses per l’IESE La seva trajectòria empresarial estigué vinculada a la companyia cimentera Asland fundada per la seva família, i de la qual fou conseller delegat Destacà sobretot per les iniciatives per a modernitzar i dinamitzar el teixit industrial català el 1958 impulsà, amb Carles Ferrer Salat i altres prohoms, la fundació del Cercle d’Economia, entitat que presidí 1965-69 Promogué també el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de…
José María Aznar López

José María Aznar López
© Comunitat Europea
Política
Polític castellà.
Net del periodista Manuel Aznar Zubigaray i fill del també periodista Manuel Aznar Acedo, que ocupà càrrecs en mitjans de comunicació oficials durant el franquisme Llicenciat en dret, fou cap del Servei de Coordinació del Ministeri d’Economia Fou diputat d’Alianza Popular per Àvila 1984-87 i per Madrid 1989, president d’AP per Castella i Lleó 1986 i d’aquesta comunitat autònoma 1989-90, i vicepresident 1989-90 i, del 1990 al 2004, president del Partido Popular En guanyar aquest partit les eleccions generals el 1996, esdevingué cap de govern La falta de majoria absoluta l’obligà a pactar el…
percepció
Filosofia
Psicologia
Acció i efecte de percebre.
Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina