Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
Trienni Constitucional
Història
Període de la història d’Espanya (març del 1820 — setembre del 1823), durant el regnat de Ferran VII, en què estigué vigent la Constitució del 1812 o de Cadis.
La proclamà Rafael del Riego a Cabezas de San Juan Andalusia occidental l’1 de gener 1820, però el seu triomf no fou general fins que es produïren tot d’aixecaments de caràcter netament federalista la Corunya, Barcelona, Saragossa, Pamplona El 9 de març 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució i es formà el gabinet Pérez de Castro - Argüelles Les corts es reuniren pel juliol 1820 i aviat s’hi destriaren dos partits el dels moderats, format en gran part pels “presidiaris”, o sia els empresonats per ordre del rei des de l’any 14, i els exaltats , sorgits de l’extensió de les classes…
Margaret Hilda Thatcher

Margaret Hilda Thatcher
© US Government
Política
Política anglesa.
Inicis en la política De cognom de soltera Roberts, era filla d’un predicador metodista que tingué una gran influència en les seves conviccions ètiques i vitals, que es projectaren en la seva acció i els seus posicionaments polítics Estudià química al Somerville College d’Oxford, on es graduà l’any 1947 Durant els anys d’universitat fou un membre molt actiu del Partit Conservador i àdhuc fou presidenta de l’associació d’estudiants d’aquest partit Després de graduar-se treballà en la indústria química, però continuà l’activitat política a escala local L’any 1951 fou candidata a les eleccions…
Raimon Panikkar i Alemany

Raimon Panikkar i Alemany
©
Filosofia
Cristianisme
Sacerdot, filòsof i teòleg.
Formació i trajectòria acadèmiques Fill d’un industrial indi establert a Catalunya i de mare catalana, i germà del filòsof Salvador Pàniker , estudià a la Universitat de Bonn fins el 1939, que tornà a Catalunya Posteriorment es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid Poc després de llicenciar-se, el 1942 es vinculà al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, dins del qual a partir de l’any següent fou un dels impulsors de la revista de pensament Síntesis , la qual el 1944 adoptà el nom d’ Arbor , on collaborà fins…
Les tribulacions de l’arquebisbe de Narbona
El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…
Els nous barris obrers: el cas de Torre-romeu
Partit de futbol a Torre-romeu Sabadell, 1958 AHS-Coll A García / JCL En el procés d’industrialització de la postguerra, els barris obrers de Sabadell van créixer per primera vegada lluny del centre, a la perifèria de la ciutat, amb un predomini quasi absolut d’immigrants procedents, especialment, de terres andaluses En només vint anys, pràcticament es doblà la població de la ciutat, la qual cosa provocà un greu problema d’habitatge Ja durant els anys quaranta es van construir coves i barraques als marges del riu Ripoll i a l’esplanada de Sant Nicolau es tractava d’un sector de l’anomenat “…
Sant Vicenç de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia…
Cova de les Ermites (Roses)
Art romànic
Situació La cova de les Ermites és al promontori que forma la petita península del cap de Norfeu, la qual separa la cala de Montjoi, al sud, de la cala Jóncols, al nord És al vessant de tramuntana del turó més alt, coronat per les restes de la torre de guaita del segle XVI que en caracteritza la silueta Aquesta cova s’obre en un marge de roca amb un replà al davant L’indret és enlairat uns 50 m sobre el nivell del mar, damunt la costa escarpada amb alts penya-segats, que limita per migdia la badia de Jóncols Mapa 259M781 Situació 31TEG209772 Des de la carretera o la pista de Roses a Cadaqués…
Santa Magdalena de Vilarestau (Centelles)
Situació Un aspecte de les ruïnes que queden de l’edifici, mig tapat per la vegetació El que presenta la fotografia és una part del mur de tramuntana G Orriols Les ruïnes de l’església es troben situades a uns 400 m en direcció nord, de la masia del Cerdà de la Garga, dins el terme de Centelles Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 36,3 —y 25,3 31 TDG 363253 Per arribar-hi, hom pren la carretera de Centelles en direcció a Moià o Caldes de Montbui C 1413 arribant al punt quilomètric 14 s’agafa un camí a mà esquerra que hi mena El Cerdà és…
Sant Julià de Vilamirosa (Manlleu)
Art romànic
Situació Planta de l’església, amb els seus paraments, segons el projecte de restauració realitzat pels arquitectes F Fernández i M Gallego Hom pot observar l’estructura original, a base d’una nau amb un absis, ampliada, en època barroca, amb una segona nau, el campanar a tramuntana i una sagristia a migjorn Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona L’església de Sant Julià de Vilamirosa es troba en un puig, al costat del mas Fugurull, a l’extrem de migjorn del terme, a l’altra banda del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de…