Resultats de la cerca

Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que amb…

És catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona i vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República CEHI Dirigeix la revista Segle XX Revista Catalana d’Història Ha enfocat les seves investigacions a l’estudi del món rural, els moviments polítics i la Transició a l’Estat espanyol Algunes de les seves obres més importants són La Conca de Barberà, 1980-1939 de la crisi agrària a la Guerra Civil 1986 De pagesos a ciutadans cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994 1995, La ruptura catalana les…

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de…

El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la…

Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana  amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i sufixos, etc, i…

Fundat al juny del 1993, pretén arribar a ésser l’organisme de referència per a la interlocució dels agents socials amb el collectiu de professionals del periodisme i la informació en totes les qüestions laborals i professionals El seu model organitzatiu ha impulsat la formació d’altres sindicats semblants a l’Estat espanyol, integrats des del 2001 en la Federació de Sindicats de Periodistes FeSP, formada pel Sindicato de Periodistas de Andalucía SPA, el Sindicato de Periodistas de Madrid SPM, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears SPIB, el Sindicato de Profesionales de la…

Els estudis de demografia històrica es basen en fonts de caràcter peculiar, i d’aquí prové la necessitat de posar en pràctica mitjans específics per a explotar-les i analitzar-les Els registres parroquials apareixen com la principal font per a la reconstrucció de les famílies, i són documents de primera mà en els països catòlics i protestants La reconstrucció de famílies també es pot fer efectiva mitjançant les genealogies El valor d’aquestes fonts es deixa entreveure en els resultats de continuïtat en l’observació Pel fet que les poblacions del passat no limitessin…

Graduat en física a la Universitat d’Arizona l’any 1989, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1993 Féu estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics fins el 1995, que s’incorporà al Mount Stromlo Observatory de Canberra Austràlia El 1994 creà el programa High-Z SN Search, que dirigí, per a l’estudi i el mesurament de l’expansió de l’univers L’any 1998, conjuntament amb el Supernova Cosmology Project, liderat per Saul Perlmutter , el seu equip identificà evidències d’una acceleració en l’expansió de l’univers, a partir d’un estudi dirigit per Adam Guy…

S'inicià com a ajudant de producció en estudis de Londres Després d’un temps de servei a la RAF, continuà en la professió, i l’any 1949 s’incorporà als Hammer Studios, dins dels quals inicià una carrera com a guionista en el gènere de  terror , associat sobretot amb el director Terence Fisher i els actors Peter Cushing i Christopher Lee Alguns dels títols més destacats, d’entre els més de cent cinquanta dels quals fou guionista, són The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, Taste of Fear 1961, Maniac 1963, The Nanny 1965 i The…

L’any 1947 obtingué el títol de mestre i posteriorment es llicencià en filologia hispànica 1974 Dedicat a l’ensenyament secundari a diverses colònies del Bages, a Súria i a Navàs, d’on fou director de l’Escola Tècnico-Professional Diocesana durant 26 anys Collaborà en diverses publicacions com Regió 7 , on escriví durant molts anys una columna diària, i Radar Social , de la qual fou director Com a poeta publicà L’inútil clam 1973 i  Pinzellades d’un mal temps visions de guerra des de la pau 1991, la novella  Mirada apassionada 1998 i el llibre de viatges La bona gent del Castell de Santa Fe…