Resultats de la cerca
Es mostren 8240 resultats
Castell de Montbrió de la Marca (Sarral)
Art romànic
Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba Justament…
Sant Just i Sant Pastor de Purroi (Benavarri)
Art romànic
Situació L’antiga església parroquial de Purroi és situada a la part alta del poble vell de Purroi, pràcticament abandonat, emplaçat a llevant del barranc del Molí, que forma límit amb Pilzà Mapa 31-12 288 Situació 31TBG901596 Purroi es troba a uns 7 km de la carretera N-230 que de Benavarri es dirigeix a Lleida Un cop a Purroi, un camí que s’enfila per la costa permet arribar amb automòbil fins al nucli vell JAA-JBP Història L’església parroquial de Purroi formà part d’un enclavament que fins el 1956 tingué el bisbat d’Urgell dins el de Roda-Lleida Lògicament, la vinculació eclesiàstica de…
Sant Martí de la Vileta de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Petita capella de la caseria de la Vileta, ara utilitzada com a parròquia del terme de Serradui ECSA - F Parra L’església de Sant Martí es troba al peu de la caseria de la Vileta, al vessant meridional de la serra del Cis i al marge dret del barranc del Riu o de Codoneres Mapa 32-11 251 Situació 31TCG015885 S’hi arriba des del Pont de Serradui La pista segueix direcció llevant, tot recte, aproximadament un quilòmetre JBP Història El lloc de Serradui és documentat ja al segle X, vers el 958, en què l’abat Quint concedí al seu monestir de Lavaix unes vinyes que hi tenia Hom pot…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…
Castell de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…
Fortalesa de Puig Sec (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec 380 m d’altitud, turó rocós en forma cònica Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs , o Spils el 1085, 1121 i 1154 La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll pogium Spilio Un document de l…
Vila fortificada de Llupià
Art romànic
Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…
Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme A Bastardes Aquesta església es troba al cantó de ponent del terme, prop de la riera de Navel i del molí de Querol, de Montmajor, a la quadra que porta el mateix nom L’edifici s’erigeix dalt d’un puig, a uns 500 m de la masia de Balaguer Per anar-hi cal agafar la carretera de Navars a Serrateix Al quilòmetre 10, davant mateix de l’església de Viver, hom veurà un rètol que diu “ST JOAN DE MONTDARN” cal agafar aquest camí i fer quatre quilòmetres i mig fins a Montdarn a través d’una pista força…
Sant Ponç de Molers (Saldes)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est amb la capçalera a primer terme Al fons, el Pedraforca R Viladés L’església de Sant Ponç de Molers s’erigeix en un lloc molt bonic, en un collet que hi ha al serrat que separa el torrent de can Lluc del de Molers, davant per davant del Pedraforca i del poble de Saldes, a la dreta del riu de Saldes, entre el poble i Maçaners Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 97,9 —y 76,6 31 TCG 979766 Per anar-hi cal agafar la carretera que va de…
La Generalitat de Catalunya i el Comissariat de Propaganda. 1931-1939
La Mancomunitat de Catalunya 1914-24 va posar les bases tècniques i econòmiques de la modernització del conjunt del territori del Principat de Catalunya El fracàs de la dictadura militar 1923-30, que tenia el suport de la corona espanyola, va obrir el pas a una renovada forma d’autogovern la Generalitat de Catalunya 1931-39 El Comissariat al món La Generalitat tenia vocació d’estat del benestar, però, als anys 1930, a tots els països avançats d’Europa el sector públic era encara petit 5-15% del PIB Per a posar les bases d’aquest estat, la Generalitat optà per la comunicació, la informació i…