Resultats de la cerca

Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa 1796 La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra en dos volums, 1799 i 1802 Fou un avançat del nacionalisme musical…

Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los…

Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela El as de…

Vida Es formà musicalment a Barcelona i desenvolupà una intensa activitat com a director de bandes i professor del Conservatori de Madrid Fou precisament en el gènere de la música per a banda on més destacà, amb la creació d’algunes obres que gaudeixen de força popularitat, especialment al País Valencià, com ara les suites  A la lluna de València 1979 i la Noche de San Juan 1990 També és autor de diverses bandes sonores, entre les quals sobresurten les de La ciudad perdida M Alexandre i R Torrecillo 1954 i Plácido L García Berlanga 1961  Bibliografia Acker, Yolanda Suárez-Pajares, Javier…

L’ordit és necessari per a la fabricació dels teixits i dels gèneres de punt per ordissatge, dels quals constitueix la sèrie de fils longitudinals, parallels als voravius En un teixit l’ordit pot ésser únic, o poden haver-n'hi diversos, de diferents classes de fil, com en els teixits de ris, en què hi ha un ordit de fons i un ordit de ris , i com que d’aquest últim, que forma les baguetes del ris, hom en gasta una longitud molt més gran, cal enrotllar-los en plegadors separats En d’altres casos en un teixit hi ha fils d’ordit tan diferents, que requereixen també plegadors…

Oncle de sant Lluís Eixarc i Bertran, ingressà a Portacoeli 1516, d’on fou elegit prior el 1530 Deixà manuscrit un volum titulat Annotationes ad martyrologium romanum , que ja es trobava perdut al s XVII, i un Catálogo de los priores, frayles y donados del convento de la cartuxa de Porta-Coeli , obres que, segons informa J Rodríguez en la seva Biblioteca Valentina València 1747, es conservaven al s XVII a l’arxiu del monestir A l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 18, núm 1 hi ha una còpia del s XVIII del que sembla una altra obra seva, el Catalogus benefactorum Domus…

El 1770 fou cadet dels dragons d’Almansa i, el 1774, ingressà en l’orde de Sant Joan de Jerusalem Fou censor de la Societat Econòmica d’Amics del País Centrà els seus treballs en la valoració històrica de Bonaventura Serra i en l’anàlisi de la guerra del Francès També dedicà part de la seva obra als estudis genealògics de diferents llinatges nobles mallorquins La seva obra roman inèdita Elogio histórico del Dr D Buenaventura Serra Ferragut 1798 Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado de Felipe V hasta la paz general Adarga mallorquina Historia genealógica de …

Fill de Pere Bosch i Gimpera, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives a l’Institut Escola de Barcelona que li despertà la vocació d’historiador El 1945 amb els seus pares s’exilià a Mèxic, on es llicencià en antropologia Becat per les fundacions Guggenheim 1947 i Rockefeller 1950, es doctorà el 1960 a la Universtiat Autònoma de Mèxic amb la tesi La base de la política exterior estadounidense Entre les seves obres de caràcter històric destaquen Historia diplomática de México con los Estados Unidos 1820-1848 1961, La técnica de investigación documental 1973, Latinoamérica, una interpretación…

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva…

Ingressà en l’orde teatí i fou ordenat de prevere Es dedicà a la investigació històrica i, sobretot, als estudis biogràfics de figures religioses Collaborà en publicacions com Ecclesia , Analecta Sacra Tarraconensia , Cristiandad , Regnum Dei , Providencia i Studia Entre la seva bibliografia cal destacar San Cayetano de Thiene, patriarca de los clérigos regulares 1950, San Andrés Avelino, clérigo regular 1962, El padre Fray Juan Alzina 1964, Hombres y nombres de nuestro ayer el convento de San Francisco de Paula 1969, El padre José Mariano Talladas CR 1970, Campos en el orden de…