Resultats de la cerca

És un dels primers grans polígons 31 ha promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes GGiráldez, PLópez Iñigo i XSubias i Fages pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs, i en la segona fase 1961 per PLópez i JSoteres, entre d’altres La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM La població prevista era d’uns 10 000 h Hi resideixen 6 973 h, principalment…

La capital és Khorog 14 800 h est 1991 Limita a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan Geogràficament i històricament és la part septentrional del Badakhxan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima és continental, bé que amb diferències entre la part occidental i oriental temperatures mitjanes de gener de -7,8°C i -19,6°C, i de juliol de 22,2°C i 13°C, respectivament El riu més cabalós és el P'andž A la part…

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…

Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses 1 800 m alt amb el massís del Puigmal creu de Maians, 2 020 m pla de les Salines, 2 502 m pic de Gorrablanc, 2 550 m, al N, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella 1 984 m i el tossal de Rus 2 113 m, arriba fins a la serra de Mogrony 2 046 m, al S La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser Comprèn els termes de Toses la Vall de Toses del s XIX, amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de…

És format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot a la dreta de la riera de Balà, que baixa del coll del Bac, i damunt l’indret on es forma la riera de les Gorgues per la unió de les de la Rotllada i de Sant Julià El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros , del 1565, renom donat al gascó Antoni Prat L’església de Sant Roc, construïda el 1854, esdevingué parròquia el 1945 És un centre d’estiueig Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc cada mes d’agost el Concurs de Poesia de Cantonigròs Entre el 1983 i el 2011 acollí, a l’estiu, el Festival Internacional de…

Comprèn la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol i s’estén cap al sud per una estreta faixa de terreny travessada pel riu Magre i que arriba fins als vessants septentrionals de la serra de Dosaigües Les terres de conreu ocupen principalment la part septentrional del terme Només 91 ha són de regadiu El secà 1 039 ha és ocupat per garrofers, oliveres i vinya i, en menor escala, per cereals i altres conreus Els indrets no conreables unes 1 500 ha són dedicats al pasturatge del bestiar transhumant de la Serrania de Conca a l’hivern i del bestiar local tot l…

 Entre el gener i el març del 2011 el govern català derogà l’anomenada zona 80 km/h als accessos a Barcelona i implantà un mapa de velocitats amb límits a 100 i 120 km/h en diversos trams A més, el sistema de velocitat variable, ja existent a la C-32 autopista dels túnels del Garraf, entre Castelldefels i el nus del Llobregat i C-31 entre Castelldefels i la plaça de Cerdà, a Barcelona, s’estengué a la AP-7/AP-2/B-23 entre Martorell i la Diagonal, que entrà en funcionament al final del gener de 2012 El sistema de control dinàmic de la velocitat permet modificar el límit de velocitat, sempre a…

És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant…

Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a séquia Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó canal de Buda Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu, amb una dotació de 25 m 3 /s i uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits 1985 dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals el de la dreta i el de l’…

Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de…