Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Histèria
Patologia humana
Definició La histèria és un trastorn psíquic caracteritzat per l’aparició de diverses manifestacions que corresponen o bé a una alteració motora o sensorial, o bé a una alteració de la consciència com ara amnèsia o desdoblament de la personalitat Aquestes alteracions no són provocades per l’existència de lesions orgàniques i poden expressar simbòlicament un conflicte intrapsíquic desconegut per la mateixa persona que n’és afectada o procurar-li, també inconscientment, alguna mena d’avantatge La paraula histèria deriva del mot hystéra , que en grec antic significava ‘matriu’ i que fou…
Personatges de l’any 2010
Relació de personatges destacats de l’any 2010 Cada biografia disposa d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Mathieu Amalric El 23 de maig, l’actor i director cinematogràfic francès Mathieu Amalric va ser guardonat com a millor director en el Festival de Canes Julian Paul Assange Al llarg de l’any el portal web Wikileaks, creat pel ciberactivista Julian Assange, va ser motiu d’una polèmica internacional per la filtració de documentació compromesa Carme Balcells i Segalà El 23 d’abril, l’agent literària Carme Balcells i Segalà va rebre el guardó especial del…
Karlheinz Stockhausen

Karlheinz Stockhausen
© edvvc
Música
Compositor alemany.
Vida Figura clau en la música avantguardista a partir del 1945, ha estat un dels pioners de la música electrònica, de l’anomenada ’música intuïtiva’ i dels nous usos de l’espai físic en la música i altres innovacions aparegudes durant la segona meitat del segle XX Tingué una infantesa i adolescència tortuoses la seva mare morí en un hospital mental el 1941, i el seu pare el 1945, en la Segona Guerra Mundial Del 1947 al 1951 estudià al Conservatori de Colònia, on tingué com a mestres Hans Otto Schmidt-Neuhaus piano i Hermann Schroeder formes musicals i on es graduà en pedagogia…
,
Sant Andreu de Socarrats (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera J M Melció L’església de Sant Andreu és la del poble de Socarrats, situat entre el Ridaura i la riera de Bianya, vora la confluència dels dos rius, a la dreta de la ribera de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG567732 Per anar-hi, hom pot agafar la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Sant Andreu de Socarrats es troba a 300 m vers migjorn de la fita 647 de l’esmentada carretera, 1,8 km abans d’arribar a la Vall de Bianya JVV Història Un dels primers esments documentals de l’església de…
Onofre Gomis, canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell (1563-1566)
El 22 de juliol de l’any 1563, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem Caçador, bisbe de Barcelona no jurà el càrrec diputat militar Joan Francesc de Calders i d’Alentorn, baró de Segur i senyor de Cervera diputat reial Francesc Torrelles, domiciliat a Perpinyà oïdor eclesiàstic Miquel Joan d’Olzinelles i d’Hospital, canonge de la seu de Lleida diputat reial Jaumot d’Alemany i Madrigal, senyor de Bellpuig diputat reial Tomàs Taularí, burgès de Perpinyà Guillem Caçador Vic 1510 – Barcelona 1570, bisbe de Barcelona, extret per al càrrec…
Jocs de taula
Jocs de taula A vegades, l’espai del joc és la taula o s’emmarca en un tauler amb traçats de quadrats travessats per diverses línies, quatre cantons, hexàgons, cercles, espirals o creus, amb camins i caselles que menen cap a un centre Al voltant d’una mateixa taula de joc s’apleguen jugadors de totes les edats i condicions “S’entaulen” per “entaular” un combat amb les seves peces de joc, fitxes, cartes o patacons, sovint amb daus que marquen el nombre de caselles que cal recórrer s’hi guanya, s’hi perd, si és que no es queda “en taules” Són jocs sedentaris de regles fixades amb…
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
el Pont de Vilomara i Rocafort
el Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
monestir de Breda

Pati interior de la casa abacial de l’antic monestir de Sant Salvador de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable als de Sant…