Resultats de la cerca
Es mostren 40316 resultats
Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà La demarcació de Vallfogona, anomenada en…
Ullà

El poble d’Ullà, amb el massís del Montgrí coronat pel castell en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí.
Situació i presentació Limita amb Torroella de Montgrí E i N, Bellcaire d’Empordà NW, la Tallada d’Empordà W, Fontanilles SW i Gualta S El municipi s’estén des dels vessants meridionals de l’extrem de ponent del massís del Montgrí, la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter Per la seva situació inclou part de les terres àrides i rocoses del massís i un sector de la plana alluvial El poble d’Ullà i el barri de la Roqueta, que forma part de l’expansió urbana de Torroella, són els dos nuclis de poblament agrupat del municipi La carretera local de Santa Cristina d’Aro a Figueres C-31,…
Vilagrassa
Vilagrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme…
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
la Foia de Bunyol

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…
Bagà

Sant Llorenç prop Bagà
Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç de Bagà, o prop Bagà) situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la moderna població de Guardiola de Berguedà (Berguedà), propera a la vila de Bagà.
L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al…
Santa Cecília de Coç (el Tec)
Situació Aspecte que ofereixen les seves ruïnes des del sector sud-est ECSA - A Roura A uns 2 km del poble del Tec, una mica enlairada sobre el marge, al costat mateix de la carretera D-44 i a mà esquerra, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Cecília, al costat sud-oriental del vessant del prominent puig de Coç, que és coronat per les restes de la torre de Coç 1116 m d’altitud, en terres del mas del mateix nom i damunt el fondal de la ribera de la Fou Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 25′ 5″ N - Long 2° 33′ 29″ E Per la carretera D-115, 7 km abans d’arribar a Prats de Molló, es troba el poble…