Situació
Aspecte que ofereixen les seves ruïnes des del sector sud-est.
ECSA - A. Roura
A uns 2 km del poble del Tec, una mica enlairada sobre el marge, al costat mateix de la carretera D-44 i a mà esquerra, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Cecília, al costat sud-oriental del vessant del prominent puig de Coç, que és coronat per les restes de la torre de Coç (1116 m d’altitud), en terres del mas del mateix nom i damunt el fondal de la ribera de la Fou.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 25′ 5″ N - Long. 2° 33′ 29″ E.
Per la carretera D-115, 7 km abans d’arribar a Prats de Molló, es troba el poble del Tec, d’on surt la carretera D-44 que porta cap a Montferrer i Cortsaví. (JBH-EBP)
Història
Aquesta església, al segle IX, era una cel·la del monestir d’Arles, que li va ésser confirmada com a possessió pel rei Carles el Calb en un precepte expedit el 23 de febrer de l’any 869: in comitatu Rusilionensi cella quae vocatur Cotsio. Un altre precepte de l’any 878 atorgat pel rei Lluís el Tartamut a favor dels monjos d’Arles i el seu abat Castellà esmenta també la cel·la de Coç amb les afrontacions del seu terme, que anava de Monells a Galdares, i d’allí fins a Bennat i fins a Piceroias. D’una forma idèntica apareix en un precepte posterior, del rei Carloman, a favor dels monjos d’Arles i el seu abat Sunifred, de l’any 881.
Segons P. Ponsich, que no precisa les fonts d’aquestes notícies, el lloc és esmentat posteriorment amb les grafies Cocio, l’any 1036, Quos, el 1119, i Cosío, el 1157.
El 21 d’octubre de l’any 1159 el bisbe Artau d’Elna anà a Coç i consagrà de nou l’església, que en aquests moments ja tenia caràcter parroquial. En l’acta de consagració es descriu el seu terme: d’una part amb el coll de Maures, d’una altra amb el riu Tec, d’una tercera part amb el riu de Monells (torrent de la Fou), i d’una quarta amb el riu de Bennat (riu de la Comalada). En aquests moments l’església continuava essent una dependència de l’abadia d’Arles. L’abat Ramon d’Arles cedí a l’església de Santa Cecília el terç del delme de Coç i la casa o el mas del clergue. El bisbe Artau li donà els delmes i les primícies de la parròquia i un cementiri o sagrera d’un radi de trenta passes al voltant de l’església.
En l’actualitat el temple és en ruïnes i completament desafecta. Degué desaparèixer com a la parròquia en crear-se la parròquia de Santa Maria del Tec. (JBH)
Església
Planta de l’església.
R. Mallol
L’església de Santa Cecília de Coç, avui amb la coberta totalment enfonsada, és de dimensions reduïdes (9 m de llargada total). Consta d’una nau i un absis de planta trapezoidal.
L’absis és una pervivència clara del temple preromànic i és força enrunat. El seu mur de tramuntana resta gairebé totalment dempeus i en aquest costat hi ha quedat l’arrencada de la volta, que és de canó o molt poc ultrapassada. En la seva unió amb l’arc triomfal manté tota la curvatura en un tram molt curt. La volta era feta amb llosetes primes, disposades longitudinalment i travades amb abundant morter. Els altres dos murs perimetrals d’aquesta capçalera es conserven en alçades irregulars, d’entre 1 i 0,50 m. L’aparell d’aquests murs es caracteritza pels blocs de pedra només trencats, que formen un aparell totalment desordenat i bast, amb el morter ben visible a les juntures de les pedres.
En la unió de la nau amb aquest absis hi ha un arc triomfal ben destacat, sobre pilars adossats i escanyat, darrere del nivell de les impostes. Aquestes impostes són estructurades en tres rengles de lloses primes, en degradació esglaonada de dalt a baix. Al costat nord, es pot apreciar que amb l’arrebossat s’hi donà forma de pla i bisell. L’arc és fet amb llosetes exageradament primes, disposades en ventall, amb el morter que les lliga ben visible. Al seu intradós es veuen les empremtes de les llates de fusta del cindri emprat en construir-lo.
Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb l’arc triomfal de separació entre la nau i la capçalera, gairebé totalment desapareguda.
ECSA - A. Roura
La nau també era coberta amb una volta, de la qual queden les arrencades en els murs laterals. Un tram curt a tocar de l’arc triomfal ha conservat tota la curvatura de mig punt. És feta amb lloses llargues, longitudinals. Els murs perimetrals de la nau s’han conservat en l’alçada originària. Uns bancs d’obra corren als peus dels murs, a l’interior.
La porta d’entrada és situada a la façana de migdia, al sector occidental. És de dos arcs de mig punt, en degradació, que tenen dovelles curtes i amples, ben tallades, amb una llinda i un timpà, peces monolítiques i sense detalls ornamentals. Una motllura seguida, de pla i cavet, crea les impostes dels arcs i passa entre la llinda i el timpà. A l’arc intern hi ha impostes de bossell.
Aquesta porta, d’una tipologia d’època posterior a la resta de la majoria dels elements de l’edifici, es veu integrada de manera forçada en el parament, ja que s’observa un trencament de l’aparell tot al voltant del marc.
A la nau s’obren dues finestres, l’una al frontis i l’altra a migdia, a la dreta de la porta. Ambdues són rectangulars i d’un sol biaix, com grans espitlleres.
A l’interior de la nau hi ha dues fornícules rectangulars o armariets dins del gruix del mur lateral de tramuntana. El paviment és força destruït o colgat d’enderrocs, però és visible que s’eleva amb dos graons, al presbiteri. A l’extrem oriental de la nau, damunt de l’arc triomfal, s’hi drecen les restes d’un campanar d’espadanya. Només hi queda la base i vestigis d’un pilar.
Davant la porta, al llarg de la façana de migdia, hi havia un pòrtic o galilea. És força enrunat. Hi resta el pedrís, de poca alçada i fragments de tres grossos pilars a sobre, que insinuen una porxada amb obertures, segurament d’arcades. L’entrada era a ponent.
L’església ha estat bastida amb blocs de pedra només trencats, que tendeixen a sedimentar-se horitzontalment. Tanmateix, s’aprecia una diferència clara entre l’aparell dels paraments de l’absis i de la nau. A l’absis, la construcció és més rústega, de pedres col·locades de manera totalment descurada. A la nau són més escollides per les formes regulars i disposades horitzontalment amb certa uniformitat. A més, ambdós sectors de l’edifici es veuen deslligats per una esquerda, entre els murs laterals de l’absis i l’arc triomfal, la qual cosa acaba de deixar més clar que les dues parts han estat construïdes en moments diferents. Finalment, com ja hem indicat, el parament de l’entorn de la portada és visiblement refet, amb petit pedruscall.
En diferents punts de l’interior hi ha rastres d’antigues capes d’estucat, de dos moments diferenciats.
Al nostre entendre, l’absis de planta trapezoidal, ara molt ruïnós, és una pervivència del temple preromànic documentat a la segona meitat del segle IX. La nau, amb l’arc presbiteral inclòs, pertany a una reconstrucció que per les característiques formals (aparell, finestres, volta) situaríem al segle X, o potser més probablement als primers temps del segle XI. La volta, solidària amb els murs laterals que són de força gruix, devia d’ésser del mateix moment. Les restes del pòrtic presenten un aparell semblant.
La portada pertany a una tipologia molt corrent en el romànic més evolucionat, dins d’una projecció de gran simplicitat. És l’únic element que podem relacionar, amb claredat, amb la consagració de l’any 1159.
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal de granit, de forma ovoide, amb un relleu molt desgastat, que podria datar d’època romànica. (JBH-EBP)
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. CCCCXXX, cols. 1325-1326
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, ap. V, pàgs. 308-309
- Abadal, 1926-50, vol. II(I), pàgs. 31, 34 i 38
- Ballbé, 1971, núm. 2
- Ponsich, 1980b, pàg. 90
- Barral, 1981, pàg. 188
- Junyent, 1983, pàg. 105
- Ponsich, 1983, núm. 14, pàgs. 22-42
- Cazes, 1990, pàg. 15