Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
llibreria
Història
Oficis manuals
Professió de llibrer o llibreter.
Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica…
respiració interna

fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries metabolisme…
reductor de velocitat
Tecnologia
Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.
Entre les diverses solucions constructives a les diferents necessitats de la relació entre les dues velocitats i de precisió en la reducció, cal destacar la transmissió per corretja sense fi en la qual la diferència de diàmetres entre les dues politges estableix la reducció, com a màxim de 7 a 1, i que és de poca precisió a causa de l’inevitable lliscament de la corretja sobre les politges, l' engranatge i la transmissió per cadena que permeten reduccions fins de 10 a 1 i amb exactitud, i, per a reduccions superiors, cargols sense fi, trens d’engranatges i reductors planetaris Aquests últims…
pantalla

A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.
La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant vidre, ceràmica, etc damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes parallels files que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat…
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada…
moviment
Física
En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a un sistema de referència.
Les primeres investigacions fetes en el camp de la física, als s XVI i XVII, per Kepler, Galileu i Newton, tingueren com a objectiu primordial l’estudi del moviment, i les conclusions obtingudes feren abandonar la secular idea aristotèlica d’un univers intuïtiu així nasqué la mecànica, una branca de la qual, la cinemàtica, estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, i l’altra branca, la dinàmica, en considera la causalitat Pel fet d’ésser l’espai i el temps els paràmetres que determinen un moviment, juntament amb l’establiment d’un sistema de referència, és l’…
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…