Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
La Torre de l’Arboç
Art romànic
L’antiga torre de l’Arboç era situada on es va construir el dipòsit antic d’aigua, al punt més elevat del poble 165 m damunt el nivell de la mar La seva situació és confirmada en diverses capbrevacions de les rendes reials de l’Arboç als segles XV i XVI, per les confrontacions de diverses propietats terra campa i vinya i fins i tot un hort anomenat “Hort clos de la torra” i un camp “Camp Fou Vell” La primera notícia de la seva existència la dona un document del 21 març de 1211, en una donació que el rei Pere I fa a Santes Creus de nou quartans d’oli, en el qual s’esmenten…
Velio Tormis
Música
Compositor estonià.
Fill d’un granger afeccionat a la música, quan tenia sis anys s’inicià en la pràctica musical al cor de l’església del seu poble natal Aquest contacte amb la música coral des de la infantesa fou determinant en la trajectòria compositiva de Tormis, el qual es mostrà sempre interessat per la polifonia vocal El 1956 es diplomà al Conservatori de Moscou, on fou alumne del compositor rus Vissarion Šebalin Del 1955 al 1960 es dedicà a la docència a l’Escola de Música de Tallinn i entre el 1956 i el 1969 fou membre de la Unió de Compositors Estonians Estudiós del folklore del seu país, arranjà …
Gaietà Vilardebó
Música
Mestre orguener i fabricant de pianos català.
Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor 1852, de la Bonanova 1860, de Sant Francesc de Paula 1861 i de la Mare de Déu de l’Esperança També feu els del Vinyet de Sitges 1857, de la Misericòrdia de Canet de Mar 1867, de Sant Esteve de la Garriga 1868 i del Panteó de Comillas Santander, ~1880, a més dels de les seus de Girona 1852 i d’Eivissa 1858 Reconstruí o…
Pere Granyena
Música
Orguener català.
Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425,…
Domènec Cavaillé-Coll
Música
Orguener del Llenguadoc.
Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…
Francesc Estabén i Ruiz
Historiografia catalana
Arqueòleg i militar.
El 1920 es traslladà a Mallorca Ingressà a l’exèrcit com a soldat 1928 i a l’Acadèmia Militar de Segòvia 1934 Durant la Guerra Civil Espanyola combaté en el bàndol “nacional”, tant a Mallorca com en altres fronts de la Península Posteriorment, ocupà diversos destins, entre els quals destaquen el regiment d’artilleria de Mallorca i la Capitania General de Balears El 1969 obtingué la graduació de coronel, amb la qual es retirà en jubilar-se Fou director de la revista militar Honderos des que es fundà 1965, secretari del Reial Club Nàutic de Palma, vicepresident de l’associació Amics del Museu…
Jaume Avellà
Historiografia catalana
Literatura catalana
Prevere i dietarista.
Fadristern d’una masia de Cabrils, des del 1672 fins a la seva mort fou capellà i administrador de la noble Casa Sala d’Arenys de Munt També fou capellà de la parròquia d’Arenys de Munt 1685-1700 i beneficiat de l’església del Roser 1689 Entre la documentació patrimonial de la Casa Sala es troba un volum intitulat Notas vellas , dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar ms 1131, que fou iniciat al s XVI com a llibre de comptes i que a partir del foli 27 fou continuat pel reverend Jaume Avellà D’ençà de l’any 1674 començà a relatar notícies…
,
Grup de Folk
Música
Col·lectiu de cantautors catalans que es formà el 1967 i que compongué cançons inspirades en el folk dels EUA.
La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més…
Club Natació Barceloneta
Natació
Club de natació de Barcelona.
Fou fundat l’any 1929 amb el nom de Barceloneta Amateur Club denominació que mantingué fins l’any 1939 Tingué el seu origen en una penya d’amics denominada Lobos de Mar, formada per treballadors de La Maquinista Terrestre i Marítima Els socis impulsors foren Joan Capellades, Francesc Pros, Alexandre Mústich, Andreu Borrego i Ramon Mas A l’inici, els entrenaments es realitzaven a la piscina de Montjuïc El 1961 emergí la figura de Joan Fortuny, que donà al club fins a quaranta-sis títols de campió d’Espanya i cinquanta-set rècords estatals L’any 1968 començaren a utilitzar una…
Club Nàutic Sitges

Regata organitzada pel Club Nàutic Sitges
Club Nàutic Sitges
Vela
Club de vela de Sitges.
Fundat al març del 1967, fou impulsat per un grup de navegants que es reunien a la platja de la Fragata, entre els quals hi havia Josep Anton Campillo, José Antonio Corella i Genís Muntané El primer president fou Josep Maria Matas La seva flota era composta principalment per patins de vela i catamarans Fou cofundador de la Fundació Sitges Blau Marí per a la promoció de l’esport nàutic de Sitges Organitzà campionats d’alt nivell entre els quals destacà el Campionat d’Espanya de catamarà 2002, el de patí 2004, i el Campionat d’Europa de hobie cat 1996 També organitzà una Setmana Catalana de…