Resultats de la cerca

Pot de farmàcia, segles XVII-XVIII BMB / GS Al llarg de l’edat moderna, la farmàcia va esdevenir progressivament un camp professional específic i exclusiu, i per a aconseguir-ho va caldre una delimitació de competències amb altres oficis que fins llavors hi havien intervingut d’una manera o altra metges, cirurgians, droguers, sucrers, cerers Al segle XVI el metge procedia a l’examen del malalt per a establir el diagnòstic, a partir del qual formulava la seva prescripció i receptava la medicació més adient L’elaboració concreta del medicament, però, era un afer reservat a l’…

Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…

“Nós, Guillem, abat de Santa Cecília de Montserrat, amb la resta de germans us donem, a tu Pere de Bacardit, a la teva muller Berenguera i als teus descendents, les terres franques i lliures anomenades Serra d’Arnall que ens pervingueren per dret del cenobi Estan situades al comtat de Manresa, al terme de Castelltallat, al lloc anomenat Serra d’Arnall Segueixen les afrontacions Tot el que aquestes afrontacions comprenen us ho donem, a vós i als vostres descendents, això és, a aquells que tinguin la casa de Bacardit, amb la condició que en elles edifiqueu un mas, que construïu cases en el…

Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…

Durant els dos últims segles de la República Romana i tot el període imperial, el que després foren els Països Catalans van formar part de la província romana d'Hispània Citerior, més tard també anomenada Tarraconense El principi de la fiscalitat es va originar perquè Roma considerava que per dret de conquesta li pertanyien tots els territoris dominats, els quals s'integraven en l' ager publicas L'Estat procurava posar en rendiment els territoris incorporats, mitjançant l'arrendament, la venda o el seu retorn als antics propietaris, els quals els feien produir en règim de…

El bisbat d’Ègara i els seus primers bisbes Vista aèria del conjunt de les esglésies d’Ègara, situades en un petit carenar entre els torrents de Vallparadís i Monner TAVISA-J Todó L’erecció d’una nova seu a Ègara, en una comarca veïna a la de Bàrcino, es justifica pel fet que el bisbe Nundinari havia d’atendre la seu de Barcelona —la gran població que tenia tota aquesta comarca agrícola del Vallès, juntament amb el Barcelonès en uns anys en què el cristianisme havia donat els seus fruits, especialment entre la gent més aviat senzilla i normal, sotmesos els nouvinguts visigots— Hi ha…

L’empremta romana i paleocristiana La primera gran arquitectura medieval a Catalunya és constituïda pel ric conjunt d’edificis romànics, amb un predomini quasi exclusiu dels d’ús religiós Es tracta, com és ben sabut, d’un element tan lligat a la història del país que els investigadors l’han convertit en un símbol nacional, de la mateixa manera que, com va escriure Grabar, els “arqueòlegs” havien donat categoria de vedette a la pintura romànica Són formes que tenen una gran unitat estilística i que ens arriben amb connexions clares italo-franceses Constitueixen, per primera vegada en el món…

Teories sobre l’origen de la guerra Què és la guerra Quin concepte en tenim, d’una guerra De teories sobre el seu origen, no en falten Totes elles contenen elements interessants que poden ajudar a esbossar la definició d’aquest assot social que des de sempre ha afligit la humanitat Potser, vist en termes generals, es pot estar d’acord amb l’afirmació de l’antropòleg nord-americà Marvin Harris quan diu que “òbviament, la capacitat d’esdevenir agressius i de fer la guerra forma part de la naturalesa humana Però la manera i el moment en què això té lloc són controlats per les nostres cultures,…

Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…

Situació i presentació El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km 2 , s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de…