Resultats de la cerca

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando

Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima

Onzè comte d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya i tercer comte de Frigiliana Fill de Rodrigo Manuel Manrique de Lara Es distingí en la guerra contra Lluís XIV de França campanyes de Catalunya del 1693 i 1694 Felip V de Castella el féu membre del Consell d’Aragó 1702-07 i tinent general 1704 Vencé els austriacistes a Villaviciosa 1710, però, descontent pels excessius miraments de Felip V envers els francesos, es retirà 1711 El 1730 publicà Dispensario de la religiosidad de los cavalleros militares , on atacava els ordes militars de Calatrava i d’Alcántara

Fill de Joan Maluquer Especialista en entomologia, fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910 El 1918, juntament amb els seus germans Joaquim i Josep publicà la revista Physis És autor de diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica L’aquari d’aigua dolça 1918, Llibre de la natura 1932 i El microscopi 1936 En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació Treballs 1981 Fou pare del…

El 1398 obtingué del rei el mer i mixt imperi sobre els llocs de Trasobares, Aguarón i Talmega Elegida abadessa del monestir de Trasobares, en fou confirmada el 1404 pel seu parent, el papa Benet XIII, i fou dispensada de la seva minoritat El 1413 es fugà amb el seu parent Antonio de Luna y de Xèrica, del qual tingué un fill Urgellista fervent, capitanejà la defensa del castell de Loarre Empresonada després de la rendició, aconseguí de fugir-ne Els seus béns foren confiscats, el monestir, excepte l’església, fou arrasat i les monges foren traslladades a convents de Calataiud i…

Fill i alumne de Vicent López Executà tota mena d’obres, però es distingí en els retrats al pastel Acadèmic de mèrit de San Fernando 1825, on fou director d’estudis el 1844, i acadèmic de Sant Carles 1849 Fou professor de pintura d’Isabel II, i pintor de cambra des del 1853 Les seves obres principals són al Museu de Belles Arts de València retrats de Fernando Varela, Vicent López, Els alabarders Díaz i Touran , etc, al Museo del Prado Dona Isabel de Bragança i a la casa de la ciutat de València Isabel II

Format a València, s’establí a Mallorca, on traçà el retaule major de l’obreria de la parròquia de Santa Eulàlia 1548 És autor de diverses obres de caire religiós a Calvià, al Museu Parroquial d’Alcúdia, a la catedral d’Eivissa, a la Societat Arqueològica Lulliana, a la parròquia de Montuïri — on residí — , etc El seu fill Mateu Lopes II Montuïri, Mallorca, 1549 — , també pintor, continuà el retaule del seu poble, iniciat pel seu pare, i féu obres al convent de Santa Clara, entre les quals una Anunciació 1590 Reflectí, amb més qualitat que el seu pare, la influència del…

Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera Passà a Barcelona després de la presa de Vilafranca de Conflent 1652, i els béns del Rosselló li foren confiscats 1653, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar El 1674 comandà un cos de tropes, a les ordres del lloctinent de Catalunya, duc de San Germano, i participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent Fou general d’artilleria i cavaller de l’orde d’Alcántara Pledejà la baronia de Conat contra Maria Àngela Fontanella d’Alemany i fou baró contestat de Sales i senyor de Saderres, Entreperes i Gitarriu

Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat

Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac