Resultats de la cerca

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…

A sis anys començà a estudiar amb Anna Pavlovna Kantor a l’Escola Gnessin de Moscou, i debutà quatre anys després amb el Concert per a piano i orquestra K 466 de Mozart al programa A onze anys tocà el seu primer recital sol i dos anys després assolí un gran èxit amb la interpretació dels dos concerts per a piano i orquestra de Chopin, acompanyat de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, dirigida per Dmitri Kitaenko El seu debut a l’Europa Occidental es produí al Festival de Berlín del 1987, i l’any següent suposà la seva consagració definitiva amb actuacions tan memorables com el…

Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del…

Jugador del Reial Club de Tennis de Barcelona, debutà com a professional el 1995 Fou campió d’Espanya 1996 i en sis ocasions campió de la Copa del Rei 1996, 1997, 1998, 2000, 2005, 2008 Fou campió d’un torneig de Grand Slam, Roland Garros 1998 i dues vegades finalista Obert d’Austràlia 1997, contra Pete Sampras, i Tennis Masters Cup 1998, contra Àlex Corretja Guanyà tres torneigs de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Montecarlo 1998, Cincinnati 2002 i Roma 2004, tres torneigs de l’ATP World Tour 500 series Acapulco 2002, 2004 i Barcelona 2003, i tretze torneigs de l’…

L’any 1959 s’uní a la Revolució Cubana i, després de graduar-se en economia per la Universitat de l’Havana 1961, ocupà alts càrrecs en el govern, entre els quals hi ha el de conseller de l’aleshores primer ministre Fidel Castro, cap de l’institut per a la reforma agrària, membre del comitè d’estat per a la collaboració econòmica amb els països del bloc soviètic i, durant els anys vuitanta, de la direcció del Banc Nacional de Cuba Progressivament en desacord amb el règim castrista, el 1990 fou denunciat, sancionat i destituït dels càrrecs Des d’aleshores es dedicà a escriure…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

Germà de Joaquim Nadal i Farreras i Josep Maria Nadal i Farreras , s’inicià professionalment a la dècada dels setanta com a corresponsal a París per a  Catalunya/Express i per a la revista  Prisma Económico Internacional Posteriorment ha treballat en els principals diaris catalans, en els quals ha ocupat càrrecs diversos entre d’altres, l’any 1980 fou redactor en cap de Punt Diari , i més endavant formà part de les redaccions d’ El Periódico de Catalunya , d’ El País i del  Diari de Barcelona , del qual fou subdirector Del maig del 2006 al febrer del 2010 fou director d’ El…

Té l’origen en el sistema dual de bancs centrals establert després de la Segona Guerra Mundial 1948 pels aliats occidentals a la República Federal d’Alemanya, que substituïa el Reichsbank dissolt el 1961 i que constava de dues branques els bancs centrals dels  Länder  , i el Bank deutscher Länder, que coordinava els anteriors a través del Consell del Banc Central i emetia moneda i era, a més, independent del Govern L’any 1951 deixà d’estar controlat pels aliats A partir d’aquesta estructura dual que integrà fou creat per llei l’any 1957, i exercí les funcions de banc central Amb la…

Llicenciat en ciències econòmiques, fou professor d’economia industrial a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1987 Un any abans fou elegit diputat a Corts per Convergència i Unió  CiU Ponent de diversos projectes de llei de temes econòmics, entre els quals cal esmentar el pacte de Toledo Reelegit el 1993 i el 1996, en la legislatura 1993-96 fou un dels responsables per part de CiU, juntament amb Macià Alavedra i Josep Sánchez i Llibre, de negociar el finançament autonòmic, amb la controvertida decisió de cedir trams de l’IRPF a les comunitats autònomes Fou membre de la…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou nomenat president d’…