Resultats de la cerca

Antecedents El món ibèric i romà El poblament del Maresme, tant a la part baixa com en el sector alt o de l’antic comtat i diòcesi de Girona, és molt remot Diferents jaciments i troballes soltes són testimonis de la presència de l’home a tota la comarca, gràcies a diferents establiments arqueològics, com els sepulcres de la fossa de Sant Genís de Vilassar, d’època neolítica, o bé d’altres d’època eneolítica o del bronze antic, també del Baix Maresme, com les coves d’en Pau i de la Granota de Vilassar de Dalt o la fossa de Can Cues d’Alella També és conegut a Vilassar el dolmen anomenat la…

Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…

La plenitud medieval Vinyeta d’un foli del Llibre verd v 1342-52 Illustra la rúbrica d’una constitució atorgada per Jaume I en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225 ©Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, ms L-10, foli 75 “ A Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam cum finibus suis ” D’aquesta manera es va definir per primera vegada el territori català a l’assemblea de Pau i Treva de Fondarella 1173, després de les conquestes de Tortosa i Lleida a mitjan segle XII Un territori regit per un comte de la casa de Barcelona que, des del 1137, era també rei d’Aragó arran del matrimoni…

S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Rosselló amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El terme Rosselló és un corònim que hom aplica a una plana, a una comarca i a una regió catalana ultrapirinenca que comprèn les comarques del Rosselló pròpiament dit, el Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Conflent i la Fenolleda, regió també dita de Perpinyà o Catalunya del Nord Aquí, no cal dir-ho, utilitzarem el significat de comarca La comarca del Rosselló, amb els seus 1244 km 2 , és situada entre el Conflent a l’oest, el Vallespir al sud, les terres occitanes al nord i…

Retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, la composició estructural del qual ha estat molt alterada, ja que l’original era de cinc carrers Jaume Cabrera el va pintar per encàrrec de la confraria de Sant Nicolau BV – GSerra De les nombroses notícies documentals que informen de la producció d’aquest pintor, només una, la que correspon al retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, fa referència a alguna de les seves obres conservades Els models estilístics d’aquest conjunt han permès atribuir un ampli catàleg d’obres a Jaume Cabrera que va més enllà de la seva…

Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…

El simbolisme del foc El foc és un dels quatre elements naturals, i sobrenaturals Totes les coses provenen del foc i al foc retornen El foc és vivificador i devorador dóna claror i escalf, crema i destrueix Pertany als déus És un atribut epifànic del seu poder el foc del cel, que esclata en el tro i el seu missatger el llamp, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans i que serveix als minairons per a trempar els metalls La figura flamejant del Sol és la manifestació radiant i heroica de la divinitat Com deia Joan Maragall, “el foc és la primera meravella” Sagrament de l’…

Situació L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, també anomenat Sant Pere de Roda, és situat en un graó de l’abrupte vessant de llevant de la muntanya de Verdera, dins la serra de Rodes, a 520 m d’altitud sobre el nivell del mar A la carena de la serra, no gaire lluny del cenobi, hi ha l’antic castell de Sant Salvador de Verdera i vers tramuntana el poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, amb la seva església pre-romànica, que fou parròquia de Santa Creu i santuari dedicat a santa Helena Aquests conjunts, per llur situació geogràfica, són un magnífic mirador natural sobre…

Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat Una vista del campanar de l’església L Prat Situació L’església de Santa Maria de Solsona —catedral, des de l’erecció del bisbat solsoní, l’any 1593— és al sector sud-oriental del clos urbà medieval que fou emmurallat el segle XIV Mapa 330M781 Situació 31TCG775504 RPA Història Vista, des de llevant, de l’església, tal com apareix en una postal del cornençament del segle XX Fotografia de l’indret de l’entrada a l’església, tal com era al començament del segle XX L’evolució urbana de Solsona durant el…