Resultats de la cerca
Es mostren 1748 resultats
La Generalitat de Catalunya cedeix al Govern balear el senyal de TVC a les Illes
Els presidents dels governs de Catalunya i les Illes Balears, Jordi Pujol i Jaume Matas, signen a Palma un acord segons el qual el primer cedeix al Govern balear el control del senyal de les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a les Illes Divendres passat, Matas ja va signar a Bunyola un acord similar amb el president valencià, Eduardo Zaplana, que afectava el senyal de la televisió pública del País Valencià
Doris Lessing rep el Premi Internacional Catalunya
L’escriptora britànica Doris Lessing rep el Premi Internacional Catalunya de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol En el discurs d’acceptació del premi, Lessing fa una especial referència a l’exemple que per a la seva generació va representar l’experiència de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Lessing vivia aleshores a Rhodèsia del Sud, que es va divulgar internacionalment amb obres com Homage to Catalonia , de George Orwell
torrent de les Graus

Pont de les Graus (Moià)
© C.I.C. - Moià
Torrent
Curs fluvial de la comarca del Bages.
Neix al serrat del Puig i discorre entre el serrat de l’Espelta i el Grony de la Torre Desguassa a la riera de Passarell, a l’altura del Molí d’en Pujol Prop del seu desguàs, als afores de Moià, hi ha el pont de les Graus, d’estil romànic i un únic arc A la cara de ponent té gravat l’any 1805, i abans hi passava el camí ral
Associació Amics de la Música de Barcelona
Música
Societat fundada el 1915 amb l’objecte d’organitzar periòdicament concerts de cambra al Palau de la Música.
El 1916 Francesc Pujol es feu càrrec de la direcció artística d’aquesta associació i el mateix any fundà i dirigí l’Orquestra d’Amics de la Música L’entitat mantingué una intensa activitat amb la presentació de solistes i formacions de cambra de primera línia i fou la protagonista d’importants èxits orquestrals, com l’estrena a Barcelona de la Simfonia dels Alps , de R Strauss El 1929 suspengué les seves activitats
El Liceu de València
Institució cultural creada a València, el 1836, per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito.
Funcionà al palau del Temple en 1839-63 En formaren part Querol, Llorente, Pasqual Pérez, Altet i Ruate, Miquel Amat, Pérez i Pujol, Ferrer i Matutano, Ciril Amorós, etc Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües 1858, on foren premiats, en català, VBalaguer i TLlorente L’entitat publicà una revista, El Liceo 1841-43, on aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics
Santa Margarida de Cabagès (Vidrà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant M Anglada L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que…
Tui
El riu Miño al seu pas per la ciutat de Tui, a la província de Pontevedra, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, capital d’O Baixo Miño.
Fronterer amb Portugal, és situat a l’aiguabarreig del Miño amb el Louro Centre agrícola i comercial a causa del pont internacional sobre el Miño, té una important indústria de la fusta i de la ceràmica Seu episcopal, des del 1959 la diòcesi comparteix la capitalitat amb Vigo Hom ha suposat que l’origen de la ciutat fou la colònia grega de Tyde Seu episcopal ja en època romana, Vítiza hi establí la cort Despoblada amb la invasió sarraïna, fou repoblada per OrdoniI d’Astúries mitjan segle IX i atacada repetidament pels normands al segle X A partir del segle XII fou escenari de les guerres…
Jaume Vallcorba i Rocosa

Jaume Vallcorba i Rocosa, recollint la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat Jordi Pujol
© Jordi Bedmar / Gencat.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i professor de català.
Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…
Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura
Se celebra al Teatre Nacional de Catalunya la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, atorgats pel Departament de Cultura de la Generalitat, que enguany han passat de deu a onze disciplines amb la incorporació de l’apartat d’audiovisual La gala és conduïda pel periodista Ramon Pellicer i l’actriu Carme Elias, i en el parlament que tanca l’acte el president de la Generalitat, Jordi Pujol, fa una defensa de la identitat dels pobles
Adolf Ruiz i Casamitjana
La Rotonda (1900), a Barcelona, obra d' Adolf Ruiz i Casamitjana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1893 De les seves obres destaquen, entre altres, la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 1888, la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets 1900, demolida, la torre Andreu — La Rotonda —, la més coneguda de les seves construccions 1900, i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 1907 La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina