Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
la Vola

Vista de l’església de Sant Andreu de la Vola (Sant Pere de Torelló)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble i antiga parròquia rural del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situada a la vall del riu Fornès, a l’angle entre les serres de Cabrera i de Curull.
El lloc, amb el nom d' Avetola , existia ja el 923, i la seva església de Sant Andreu fou consagrada el 1032 L’actual és el resultat d’obres i ampliacions de l’antiga dels anys 1594, 1774 i 1828 El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de la Vola i Curull , fins el 1926, que es fusionà amb SantPere de Torelló El terme, que tenia 531 h el 1857 i 275 al moment d’unir-se a SantPere de Torelló, s’ha despoblat quasi totalment Hom ha obert la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons, que travessa tot el terme És…
la Canalosa
Caseria
Caseria del municipi del Fondó de les Neus (Vinalopó Mitjà) dividida en la Canalosa de Dalt i la Canalosa de Baix, situades entre les serres dels Frares i de la Cava.
el Campello

La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…
serra de Guadarrama
Serra
Massís muntanyós del Sistema Central, situat entre les serres de Gredos al SW i la de Somosierra al NE, que accidenta la comunitat autònoma de Madrid i la província de Segòvia.
Constitueix un horst format per gneis i materials granítics, que culmina al pic de Peñalara a 2 469 m d’altitud Hi neixen els rius Manzanares, Guadarrama i Eresma Els ports de Guadarrama o Alto de los Leones 1 511 m i el de Navacerrada 1 860 m són aprofitats per les vies que uneixen Madrid amb Segòvia i Àvila La serra de Guadarrama s’ha convertit els últims anys en un centre de turisme i d’esports d’hivern
Alcoi
Vista aèria de la ciutat d’Alcoi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alcoià.
Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
glacialisme
Geologia
Resultat de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.
El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…
Castell de Tudela (Sant Gregori)
Art romànic
Situació La torre del castell de Tudela és situada al cim de la muntanya de Sant Grau, a ponent del poble de Sant Gregori De la carretera que va de Sant Martí de Llémena a Constantins, surt a mà esquerra, a les Serres, una pista de terra que, després de 6 km de seguir la carena, arriba al peu del turó del castell També s’hi pot arribar des de Sant Gregori Mapa L38-13333 Situació 31TDG765492 JBM Història Sembla que la família dels Montcada va tenir drets sobre aquest castell al llarg d’una bona part de l’edat mitjana Tal com trobem a Els castells catalans , cap a mitjan segle XI,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina