Resultats de la cerca

L’any 1280 passà, per matrimoni, a la casa dels comtes de la Mark, i el 1547, per un altre matrimoni, a la família de Ligne fou elevat a comtat amb rang principesc el 1576, i el 1644 a ducat com a feu immediat del Sacre Imperi El 1587 incorporà els ducats d’Aerschot i de Croy El 1801 obtingué el rang de ducat sobirà, rang que perdé el 1811 en ésser ocupat per França i incorporat al gran ducat de Berg Pel congrés de Viena la família ducal recuperà els seus dominis, però amb caràcter de prínceps mediatitzats la major part del territori restà sota la sobirania del regne d’Hannover,…

Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta dignitat encara existeix dividits en…

Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació tardana, nom…

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de…

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…

Amic i visir del també poeta al-Mu'tamid de Sevilla Governà Silves 1069 en nom de la taifa abbadita i collaborà en l’annexió de Múrcia 1078 Va rompre les relacions amb al-Mu'tamid i s’independitzà a Múrcia, des d’on cercà l’aliança amb Abū Bakr ibn Abd al-'Azīz de València Rebutjat per aquest, arengà el poble incitant-lo a la revolta No tingué èxit i cercà, infructuosament, refugi prop d’Alfons VI de Castella Mentre intentava de guanyar-se l’amistat dels Banū Ḥud de Saragossa, llavors senyors de Dénia, fou fet presoner Al-Mu'tamid el comprà i l’assassinà Són molt famosos els seus versos…

El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria…

El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes…

Foren branques principals les dues de Brunsvic-Lüneburg 1252-1388 i 1428-1705, la darrera de les quals donà lloc a la branca electoral 1692 i després 1714 reial de Hannover, la de Brunsvic-Grubenhagen 1279-1596, la de Brunsvic-Göttingen 1286-1437 i la de Brunsvic-Wolfenbüttel 1318-1806 El 1806, arran de la dissolució del Sacre Imperi, el duc de Brunsvic-Wolfenbüttel es convertí en sobirà de Brunsvic, i en morir sense fills el darrer duc 1884, el ducat havia de passar a la branca reial de Hannover, que havia estat expulsada 1866 del tron pels prussians, però Bismarck s’hi oposà i…

Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder…