Resultats de la cerca

Estudià pedagogia a l’Escola de Mestres, dirigida per Joan Bardina, i, més tard, els amplià a París i Bèlgica L’any 1914 emigrà a Colòmbia, on treballà com a gerent en l’empresa d’exportació de cuirs Casa Pujol, a Barranquilla En contacte i d’acord amb el pedagog colombià Agustín Nieto, collaborà en la fundació del Gimnasio Moderno de Bogotà l’escola es basava en les noves teories pedagògiques que Fornaguera havia portat d’Europa Tornà a Catalunya, però la repressió de la dictadura de Primo de Rivera el feu tornar novament a Colòmbia Es dedicà a l’exportació de cuirs, i més tard fou nomenat…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…

Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño  1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…

Fill de Pere Balañà i Espinós , continuà l’obra del seu pare en l’àmbit de la tauromàquia, del teatre i de l’exhibició filmogràfica S’introduí en la distribució de pellícules, adquirint accions d’algunes companyies com la Warner Española La primera operació important de la nova etapa del Grup Balañà fou la inauguració del cine Alcázar reformat, on el 1966 s’estrenà My Fair Lady 1964, George Cukor El 1969 obrí un altre local totalment renovat, el Rex, adscrit a l’àrea de les anomendades "sales especials" i destinat a les versions originals El mateix any començà a funcionar el Rívoli, amb la…

L’empresa es fundà als EUA el 1928 amb les sigles RKO Radio Keith Orpheum, com a resultat de la fusió de la productora RKO Radio amb la distribuïdora Keith-Albee-Orpheum Corporation Aquesta societat fou absorbida el 1948 per Howard Hughes Hughes Tool Co-Lookhead Constellation-TWA, després de nou anys d’inactivitat es dissolgué el 1957, i n’adquirí la producció el circuit televisiu de la NBC David Sarnoff Abans que la firma s’installés a Barcelona, els seus films eren distribuïts per la CINAES-Cinematogràfica Verdaguer el 1932 aquesta concessió passà a mans de la Sociedad Ibérica…

Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim  de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la…

Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer,…

Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els seus estatuts…