Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Les hookerials
El de les hookerials és un ordre de distribució principalment tropical, de molses pleurocàrpiques amb els fillidis sovint complanats i asimètrics, amb les cèllules grosses, i el peristoma doble o reduït Està representat al nostre país per poques espècies, entre les quals la més típica és Hookeria lucens, que forma, sobre terra i roques molt humides i ombrívoles, gespes de color verd pàllid, constituïdes per plantes de fins a 60 mm, amb els caulidis reptants, esparsament ramificats Els fillidis, fortament complanats, estan ondulats en sec i són grossos 5 × 13 mm, amplament ovals, sense nervi,…
Julià de Jòdar i Muñoz
Julià de Jòdar i Muñoz
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en enginyeria química 1964 i en història 1973 i collaborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista El 1997 publicà la novella L’àngel de la segona mort premi Ciutat de Barcelona, primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres , obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona i Badalona El segon volum de la trilogia, El trànsit…
,
Jacques Le Goff
Historiografia
Historiador francès.
Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977 Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista francesa d’història…
Atàxia de Friedreich
Patologia humana
L’atàxia de Friedreich és una malaltia hereditària, caracteritzada per una degeneració de les vies de conducció nerviosa de la medulla espinal que provoca una manca de coordinació dels moviments, especialment en els membres inferiors, i alteracions de la sensibilitat profunda Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament En primer lloc s’esdevé una degeneració de les fibres nervioses de l’àrea lateral i dorsal de la medulla En fases més avançades són afectades també les arrels posteriors de la medulla i altres àrees del sistema nerviós La…
El que cal saber de l’espina bífida
Patologia humana
L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medulla espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell Si bé el defecte lleu no…
velamen
Botànica
En les arrels epigees de certes plantes epifítiques, principalment orquídies, embolcall pluriestratificat i papiraci d’origen epidèrmic, que té una funció protectora i emmagatzemadora d’aigua.
turbit
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble d’arrels tuberoses, de la família de les convolvulàcies, de fulles simples alternes, de flors gamopètales, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
És natural de l’Índia i l’arrel és emprada com a purgant dràstic
angers
Agronomia
Peu clonal de codonyers de vigor mitjà, d’arrels molt ramificades, de poc desenvolupament, que necessiten terrenys profunds, fèrtils i frescs, permeables, no humits ni calcaris.
En les pereres empeltades sobre aquest peu, la fructificació és avançada, i hom aconsegueix grans fruits de bon color i de maduració anticipada
derris
Botànica
Gènere de lianes, de la família de les papilionàcies, pròpies de l’Àsia tropical de les arrels de les quals és obtingut un insecticida, la rotenona.
serpeta
Botànica
Espècie paràsita, de la família de les convolvulàcies, sense arrels, de fulles de color bru, flors petites i verdoses i tiges primes, similars a fils, d’un color taronja brillant, que s’entortolliguen al voltant de l’hoste i als punts de contacte amb aquest emeten haustoris o arrels xucladores que penetren dins la planta i se n’alimenten.
Quan la llavor germina, si no troba aviat una planta per parasitar mor Creix sobre una gran quantitat d’hostes diferents, preferentment sobre plantes silvestres, però és una herba molt perniciosa en camps d’alfals i de trèvols És originària dels Estats Units i fou introduïda a Europa al començament del s XX, probablement amb llavors de trèvol o d’alfals A Catalunya és una espècie naturalitzada que s’està estenent molt ràpidament