Resultats de la cerca

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460, i fou enviat…

El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…

Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina Deixeble d’ANicolau piano i harmonia, aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner Assistí als Festivals de Bayreuth Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell 1896 Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català Tristany i Isolda Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de treball a la Wahnfried Es relacionà amb Levy…

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T Albinoni i A…

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…

Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…

Biografia Assistí a les classes de primària dels escolapis de la seva vila Entrà a l’orde calassanci el 15 de setembre de 1895 i hi professà el 22 d’agost de 1897 Cursà la carrera eclesiàstica a Iratxe, San Pedro de Cardeña i Terrassa Fou ordenat de sacerdot al desembre del 1903 Començà l’exercici de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú 1902-08 en una classe de primària A Olot 1908-11 impartí filosofia, literatura i llatí a batxillerat, mentre s’encarregava de la direcció de l’internat Residí 1911-17 a Cuba ensenyant assignatures de comerç Tornà el 1917 i fou enviat a Balaguer, on romangué la…