Resultats de la cerca

És el cas específic més simplificat d’oligopoli, estudiat i introduït per Antoine A Cournot El duopoli pot ésser també de demanda, quan dos únics compradors s’afronten a una oferta competitiva

S’inicià de petit en l’orquestra del seu pare, i tocà en les principals formacions americanes dels anys vint i trenta El 1937 entrà a l’orquestra de Louis Armstrong, collaboració que durà fins el 1940, any que creà la seva pròpia banda Influït per la música d’Armstrong, desenvolupà un estil personal que el dugué a ser considerat el trompetista més important dels anys trenta La construcció de línies melòdiques fluides el convertí, amb relació a l’instrument, en un pont entre la concepció jazzística clàssica i la moderna

Estudià música clàssica i jazz El 1982 debutà professionalment i aviat treballà amb els millors músics de l’Estat A-Free-K, Perico Sambeat Més tard inicià una llarguíssima llista de collaboracions amb músics nord-americans, entre els quals cal destacar Art Farmer i Harold Land El 1990 marxà a Nova York, on romangué dos anys estudiant a la New School i amb els pianistes Fred Hersch i Barry Harris, entre d’altres Les seves actuacions són molt sollicitades a tot Europa De la seva discografia destaquen Live in Jamboree i Bover-Fumero Duo

Fundat l’any 1981, nasqué vinculat a les figures de Marià Cañardo, president honorífic del club, i de Fernando Múrcia El seu primer president fou Fidel Asensio, que ocupà el càrrec fins el 1998 L’any 1983 organitzà la primera edició del Trofeu Marià Cañardo El 1992 inclogué dins les seves activitats cicloturistes la clàssica Barcelona-Puigcerdà, que també rebé el nom de Gran Premi Esteban Olivas També es feu càrrec de la Ripoll-Coll d’Ares i de la Ripoll-Berga Participa en les clàssiques de l’àmbit estatal i internacional

Els gèrmens més freqüents, segons la importància clínica, són els meningococs, els pneumococs i Hemophilus influenzae Dins d’aquest grup, la més important és la meningitis cerebroespinal epidèmica, produïda pels meningococs La forma clàssica es caracteritza per l’aparició sobtada de cefalàlgies, vòmits centrals, estremiment, rigidesa de nuca, opistòtons, herpes, exantema purpúric, leucocitosi polinuclear, etc la punció lumbar evidencia un líquid cefalorraquidi tèrbol o purulent, pleciotosi neutròfila, proteïnes elevades i glucosa baixa El tractament per a cada tipus de meningitis…

L’homofonia, que es contraposa a polifonia, es considera la textura característica dels estils clàssic i romàntic En la Grècia clàssica, però, la paraula homofonia en grec, ’mateix so' designà el cant a la 8a o la doble 8a i, més endavant, el cant actualment identificat amb la paraula monofonia a l’uníson De fet, encara al segle XVIII, l’expressió imitatio homophona designava una imitació a l’uníson Tanmateix, a partir d’aquest moment, ’homofonia’ ja s’identificà amb el sentit actualment predominant, és a dir, el de melodia acompanyada

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre

Músics de formació clàssica i influïts pel jazz i la música folk , ompliren un buit en la música pop espanyola dels anys noranta en recuperar elements de la música celta i incorporar-los al rock Han editat els discs Rock celta Salida de emergencia 1989, Gente impresentable 1990, Cuéntame un cuento 1991, Tranquilo majete 1993, Nos vemos en los bares 1997 i Tienes la puerta abierta 1999, Grandes éxitos, pequeños fracasos 2001, Gente distinta 2002, C'est la vie 2003, 20 soplando versos 2006 i 40 de Abril 2008, entre d’altres

Fill d’un missioner, estudià filologia clàssica a Aberdeen, i més endavant s’especialitzà en filologia romànica, sobretot hispànica Des del 1932 fou titular de la càtedra Alfons XIII d’Oxford El 1945 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Coïmbra, i el 1947, membre corresponent de l’IEC Les seves obres més importants són The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, The Spanish Language 1936, amb un apartat sobre el català, i, especialment, European Balladry 1939, indispensable per a l’estudi de la cançó tradicional europea

El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats