Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
Arsenio Martínez de Campos y Antón
Història
Militar
Militar.
Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…
Tit Flavi Vespasià

Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat…
instruments de teclat
Música
Instruments que disposen d’un sistema de palanques, ordenat i simètric, que, comandat amb les mans (teclat) o els peus (pedaler), permet activar diferents generadors del so (cordes, tubs, etc.).
Aquesta terminologia procedeix dels sistemes tradicionals de classificació dels instruments, però s'ha mantingut entre els músics pràctics, especialment per a reconèixer els instruments amb teclat semblant al del piano En la classificació Hornbostel-Sachs, el fet que un instrument disposi de teclat és considerat un element d'ordre secundari, i s'expressa simplement amb -8, afegit a continuació de la numeració decimal principal S'exclouen d'aquests instruments els aeròfons que disposen de claus per a modular els sons En els instruments de teclat, compostos per múltiples generadors del so,…
cinta perforada
Tecnologia
Cinta de paper resistent que, com a suport d’informació, és emprada en telecomunicacions i en certes màquines com telers, màquines eines de comandament numèric, màquines de fotocomposició, etc.
Conté una sèrie de perforacions disposades en diferents canals en nombre de 5 a 8 i paralleles a la cinta, la combinació de les quals permet de representar diferents caràcters L’amplada de la cinta és compresa entre 18 i 25 cm Els dispositius de lectura de cintes poden ésser electromecànics o fotoelèctrics la velocitat de lectura pot arribar a 1 000 caràcters/s, i la de perforació, a uns 150 caràcters/s La tendència actual és de substituir la cinta perforada per altres sistemes que permeten una més gran densitat d’enregistrament de la informació i una més gran velocitat d’accés, com les…
esquadra
Militar
A partir del s XVI, unitat naval permanent composta de dos vaixells homogenis o més (normalment galeres) amb finalitat bàsicament defensiva, posada sota el comandament d’un capità general.
En cas necessari, una part de les galeres podien desprendre-se'n i constituir unitats tàctiques temporals que, també amb el nom d’esquadra, eren incorporades a l’armada L' esquadra de galeres d’Espanya, constituïda el 1530 com a nucli de les forces navals de la monarquia hispànica a la Mediterrània, constava de 8 a 15 galeres al s XVII arribà a superar les 50 unitats, i fou dividida en dues esquadres independents galeres de Castella i galeres del regne d’Aragó L' esquadra de galeres de Nàpols, creada el 1535 de 9 a 50 galeres, i l' esquadra de galeres de Sicília , organitzada ja el 1510 de 5…
tribú
Història
Nom de certs oficials o funcionaris romans, principalment del tribú militar (tribunus militium), que, sota la República, juntament amb els altres cinc col·legues, tenia el comandament d’una legió.
Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de convocar i de…
Francesc Savalls i Massot

Francesc Savalls i Massot
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar carlí.
Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament amb Alfons…
Horatio Nelson
Història
Almirall anglès.
Fill d’un pastor anglicà, el 1770 entrà com a guardiamarina a les ordres del seu oncle, el capità Maurice Suckling Viatjà en vaixells mercants i en missions exploratòries a l’Àrtic i, malgrat haver passat dos anys a terra sense feina, el 1779 fou nomenat capità La carrera naval de Nelson començà de fet el 1793 durant la guerra contra la república francesa A Nàpols conegué lady Hamilton, muller de l’ambaixador anglès, que esdevingué la seva amant En un desembarcament a Còrsega perdé un ull, però en la batalla del cap de San Vicente la seva intelligent decisió atorgà la victòria a la flota…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…
Pere Fages
Història
Militar
Militar i governador.
Estudià a la Universitat de Cervera El 1762 ingressà com a alferes en el segon regiment de la Companyia de Voluntaris de Catalunya El 1767, amb el seu regiment, embarcà cap a Mèxic i l’any següent fou destinat a Sonora Sota les ordres de Gaspar Portolà, participà, al capdavant de vint-i-cinc homes del seu regiment, en la gran expedició que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco un any més tard escriví Expedición a la Bahía de San Francisco en 1770 El mateix Portolà li confià el comandament suprem dels anomenats Nous Establiments, càrrec que exercí fins el 1774…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina