Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
La presidenta del Parlament de Catalunya rep la suspensió de la Comissió Constituent
La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, rep la suspensió del Tribunal Constitucional TC sobre la Comissió d’estudi del Procés Constituent La suspensió adverteix que qualsevol actuació encaminada a l’activació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya, que avala l’exercici del dret a decidir per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi, atesa la inexistència d’un marc legal espanyol que ho faci possible, contravé la sentència del TC i el faculta per a impedir-ne l’acompliment El lliurament de la suspensió va ser precedit, el 6 d’…
El director de TV3, advertit pel TC sobre la publicitat de l’1-0
El director de TV3, Vicent Sanchis, rep la notificació del Tribunal Constitucional que l’adverteix que el canal públic català no pot emetre publicitat sobre el referèndum de l’1 d’octubre La notificació es fa extensiva a un miler llarg de càrrecs la Mesa del Parlament, el Govern i alts càrrecs, els 947 alcaldes, els Mossos d’Esquadra i els responsables dels mitjans públics catalans Alguns diaris també renuncien a incloure publicitat institucional del referèndum El dia 14, els tribunals activen una bateria de mesures contra la difusió a internet tancament del lloc web oficial del…
El president del Parlament Europeu rebutja el referèndum de l’1 d’octubre
En una declaració institucional, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, demana una "solució política" a la reivindicació independentista catalana, tot i que considera el referèndum unilateral de l’1 d’octubre "illegal" Tajani s’alinea amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que qualifica la reivindicació catalana com un "afer intern espanyol" que s’ha de resoldre "dins dels límits de l’ordre constitucional espanyol" Tanmateix, el dia 27, una cinquantena d’eurodiputats envien una carta a Rajoy denunciant "l’estat de setge" a Catalunya i, el dia 28, el…
Antonio García-Trevijano Forte

Antonio García-Trevijano
GBeteta (CC BY-SA 4.0)
Política
Jurista i polític andalús.
Notari de professió, fou també professor de dret mercantil a la Universitat de Granada Participà en la lluita antifranquista Tingué una actuació destacada en la descolonització de la Guinea Espanyola 1968, actualment Guinea Equatorial, fent costat a Francisco Macías Nguema , a qui ajudà a redactar el projecte de constitució del nou estat independent Durant els darrers anys del franquisme fou cap visible, al costat de Santiago Carrillo i Rafael Calvo Serer, de l’anomenada Junta Democràtica d’Espanya JDE, organisme creat el 1974 d’oposició a la dictadura Fou detingut el març del 1976 quan…
Turgut Özal
Política
Polític turc.
Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat…
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre…
mentida
Psicologia
Acció de manifestar quelcom que no respon a la veritat.
Hom sol entendre la mentida com a fruit d’una expressa intenció d’amagar la veritat, i és en aquest sentit que hom en diu mentida integral , referida a subjectes d’una intelligència i un estat psíquic normals i objecte propi de qualificació moral Tanmateix, la mentida és sovint resultant d’incidències i de determinacions morboses o patològiques, i aleshores ha d’ésser contraposada no tant a la veritat com a la sinceritat, i la intenció d’amagar la veritat no pot ésser prou minvada Entre els diversos factors, personals o socials, que incideixen en el fet de la mentida cal destacar la capacitat…
Josep Melià i Ques
Política
Polític i advocat.
Fill del polític i periodista d’Artà Josep Melià i Pericàs , es llicencià en dret l’any 1996 i s’especialitzà en dret urbanístic i ordenació del territori Fou assessor jurídic de diversos ajuntaments i professor associat de dret constitucional a la Universitat de les Illes Balears entre el 2000 i el 2002 Entrà a militar a les joventuts d’ Unió Mallorquina , i entre el 2002 i el 2003 fou conseller d’Ordenació del Territori del Consell de Mallorca Posteriorment, fins l’any 2007, fou regidor de Planificació de l’ajuntament d’Alcúdia i, del 2003 al 2011, diputat del Parlament de les Illes Balears…
Jesús Posada Moreno
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000 i d’…
Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Associació d’industrials cotoners catalans creada a Barcelona el 1799 amb finalitats proteccionistes i de repressió del contraban.
L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina