Resultats de la cerca

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

La major part de l’energia exosomàtica directament controlada per l’home prové de la combustió de matèria reduïda o assimilada per la vida durant el passat de la història de la Terra combustibles fòssils o en el present fusta, energia de la biomassa La major part, però no tota L’energia dels enllaços químics com l’energia del Sol, és energia d’alta qualitat És natural que hom l’exploti preferentment en la forma més còmoda El gas i el petroli resulten més còmodes que no el carbó sòlid, però les reserves explotables són limitades El 1988 s’extragueren 3,39 km 3 de petroli i 1 922 km 3 de gas…

El 22 de juliol de l’any 1644, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Gispert d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç – Ripoll 1696, abat de Sant Pere de Galligants diputat militar Joan d’Argensola Copons i Clariana, domiciliat a Barcelona diputat reial Onofre Aguiló, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pere Quer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Josep d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Baltasar Soler, ciutadà honrat de Girona Malgrat ser figura senyera d’un període crucial de la història de…

Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…

Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars En general,…

Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…

Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…

Situació Enorme roca sorrenca que corona el despoblat, sobre el qual s’aixequen les minses restes del castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell i el vilatge de Maldanell són al cim d’una destacada elevació de les serres que limiten pel S el barranc de Maldanell, poc abans de la desembocadura d’aquest al Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 A l’altura de les primeres cases del poble de Maldà, venint de Belianes, cal agafar a mà dreta una pista de terra d’uns 2 km que porta al despoblat de Maldanell El lloc és fàcilment localitzable per l’existència, al cim del turó, de la moderna…

Situació Una de les tombes excavades a la penya, molt desgastada per l’erosió ECSA - J Bolòs Al cim d’una petita elevació, coberta d’alzines i envoltada de camps de conreu, hi ha una necròpoli de tombes excavades a la roca i d’enterraments fets amb lloses És uns 3 km al sud-oest del poble de Sanui Mapa 31-13 326 Situació 31TBG760482 Si seguim la carretera A-133, que va de Sanui cap a Sant Esteve de Llitera, havent deixat a mà dreta la carretera de Montsó, agafarem el segon camí que trobem a mà dreta, situat a 1 km d’aquest trencall Hem de seguir aquesta pista uns 300 m, en direcció sud Quan…

Situació Església estratègicament situada en un esperó rocallós sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, mirant al pantà de Canelles ECSA - JA Adell L’església de Santa Quitèria és situada al cim d’una estreta llenca rocallosa que domina el curs de la Noguera Ribagorçana, davant per davant de l’església i el castell de la Pertusa, construïda en un emplaçament idèntic Mapa 32-12 289 Situació 31TC 1064581 Per a anar-hi, cal prendre la pista que des de la N-230, prop del quilòmetre 74, porta a Estall Des d’aquí cal seguir fins al poble abandonat de Montfalcó Arribats a la plaça d’aquest poble i…