Situació
Una de les tombes excavades a la penya, molt desgastada per l’erosió.
ECSA - J. Bolòs
Al cim d’una petita elevació, coberta d’alzines i envoltada de camps de conreu, hi ha una necròpoli de tombes excavades a la roca i d’enterraments fets amb lloses.
És uns 3 km al sud-oest del poble de Sanui.
Mapa: 31-13 (326). Situació: 31TBG760482.
Si seguim la carretera A-133, que va de Sanui cap a Sant Esteve de Llitera, havent deixat a mà dreta la carretera de Montsó, agafarem el segon camí que trobem a mà dreta, situat a 1 km d’aquest trencall. Hem de seguir aquesta pista uns 300 m, en direcció sud. Quan siguem entre dues petites elevacions, deixarem l’automòbil. (JBM)
Necròpoli
La necròpoli s’estén a banda i banda de la pista, al cim de les dues elevacions rocoses que hi ha. Al petit turó de l’est hi ha diverses tombes excavades a la roca i nombroses tombes de lloses. A l’oest hi ha tres o quatre tombes buidades a la roca i almenys una tomba de lloses. Aquesta necròpoli fou descoberta fa uns 20 anys per uns capellans de Binèfar.
A llevant, al cim d’una petita penya, hi ha tres enterraments excavats a la roca i orientats d’est a oest. El més gran fa uns 210 cm de llarg per gairebé 60 cm d’ample. Té la capçalera més recta i el peu més corb. Al seu costat hi ha una sepultura infantil, que fa uns 100 cm de llarg per uns 30 cm d’ample. El sector nord-est de la roca on foren buidades aquestes tombes sembla tallat.
Per sota d’aquesta penya, al sud, hi ha una altra tomba excavada a la roca, de la qual només s’ha conservat la banda de la capçalera —potser era mixta, feta en part amb lloses— i prop d’una dotzena de tombes fetes només amb lloses. Totes són orientades d’est a oest. Moltes d’aquestes tombes de lloses han estat excavades, fet que ha motivat que la pressió lateral de la terra faci que tinguin actualment una amplada molt reduïda. Les més ben conservades tenen una forma trapezial.
Uns quants metres més cap al sud d’aquest conjunt, al cim d’una roca, hi ha una tomba excavada a la roca. Té una longitud d’uns 200 cm i una amplada d’uns 55 cm. Correspon al tipus pisciforme (Bolòs-Pagès, 1982, pàg. 80), per bé que aquesta forma pot ser deguda al fet d’haver estat molt desgastada per l’aigua al llarg dels segles. És orientada de sud a nord. Al seu costat hi ha una sèrie d’encaixos i una cadolla o clot de planta rectangular més gros; no es pot descartar la possibilitat que hi hagués hagut una construcció al costat de l’enterrament.
A l’altra banda de la pista, trobem quatre tombes excavades a la roca. Al cim d’una roca, n’hi ha dues de força desgastades, que fan de 190 a 200 cm de llarg i tenen una amplada d’uns 55 cm. Una mica més cap al nord hi ha una possible tercera tomba, en un estat de conservació encara pitjor. Totes tres són orientades de sud a nord. Al costat oest d’aquest enterrament hi ha un encaix fet verticalment a la roca, que pot correspondre a una possible construcció. A l’est d’aquest encaix hi ha una quarta tomba cavada a la roca. A causa d’haver restat colgada sota terra, es troba en molt bon estat. De forma rectangular, fa 200 cm de llarg X 50 cm d’ample i 40 cm de fondària. Finalment, al nord-oest d’aquest sector hi ha restes d’una tomba de lloses.
Aquesta necròpoli planteja diverses qüestions difícils de respondre, com ara la relació existent entre tombes orientades d’est a oest i tombes orientades de sud a nord, l’estreta relació entre tombes excavades a la roca i tombes de lloses, la possible relació amb un lloc de poblament i amb alguna altra construcció, i, finalment, en estreta relació amb totes les altres, la qüestió de la datació.
S’ha suposat que les tombes orientades de sud a nord podrien correspondre a enterraments islàmics i que les tombes orientades d’est a oest eren enterraments cristians. Contràriament al que s’esdevé al Saladar, en aquest cas les tombes orientades de sud a nord són una minoria i, per llur emplaçament, sembla que poden ser les més antigues o bé les d’una minoria dirigent. Aquestes tombes, al sector oriental de la necròpoli, se separen de la resta; no és així, però, al conjunt de ponent, on tots cinc enterraments estan a tocar, bé que els orientats de sud a nord són situats damunt dels altres.
Convé cridar l’atenció sobre el fet que en aquesta necròpoli hi hagi una barreja de tombes de lloses i de tombes buidades a la roca. Aquesta realitat, que segurament hauríem trobat en molts altres llocs, de vegades cal pensar que no ha arribat fins a nosaltres a causa de la destrucció de les tombes de lloses en ampliar-se els camps de conreu. Aquesta coincidència en un mateix indret de les dues menes d’enterraments il·lustra sobre com podien ser moltes de les necròpolis que creiem que només eren de tombes rupestres i que, de vegades, només tenen un nombre molt reduït d’enterraments, sols un o dos. Inicialment hom preferí la roca, però aviat va caldre recórrer a fer les tombes amb lloses.
Pel que fa a la situació dels habitatges de la gent que es van sebollir en aquest indret, es poden plantejar diverses possibilitats. O bé que visquessin molt a prop, potser als indrets on ara resten encaixos fets a les roques, o bé que visquessin en algun turó proper, situat a uns centenars de metres. De fet, prop d’aquest lloc, cap al nord-oest, hi ha una partida de terres que rep el nom de Torrevella. Finalment, caldria saber si en aquest indret hi hagué mai una església. Si la resposta és negativa, cal pensar que fou triat sobretot pel fet de ser una mica elevat, situat damunt dels camps que hi ha al voltant.
En darrer lloc, cal plantejar el problema delicat de la datació. Podem acceptar que algunes de les tombes, les orientades de sud a nord, són islàmiques. Les altres, situades en una posició secundària amb relació a les primeres, probablement també foren fetes al mateix moment, per tant segurament al segle X o XI, relacionades amb una comunitat que vivia en una almúnia propera. Una altra possibilitat, no tan convincent, és que hi hagués una continuïtat en l’ocupació del lloc i en l’ús de la necròpoli, però un canvi en la gent que l’ocupava. A una hipotètica nova comunitat cristiana, instal·lada en aquest lloc cap a l’any 1100, hi correspondrien les tombes orientades d’est a oest. És, però, molt difícil d’acceptar una continuïtat en la utilització d’una necròpoli per part de dues comunitats tan diferents, i és encara més difícil d’acceptar que una població del segle XII no s’enterrés a l’antiga parròquia de Sanui, dedicada a sant Esteve. (JRG-JRoM-JBM)
Bibliografia
- Bolòs-Pagès, 1982, pàgs. 59-103