Resultats de la cerca

Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars

És capital de l’Isla de la Juventud antiga illa de Pinos, situada aprop de la costa SO de Cuba, al mar de les Antilles Colom, en el seu segon viatge a Amèrica, arribà a l’illa, poblada per nadius siboneis, que anomenà La Evangelista El topònim de “Nueva Gerona”, apareix per primer cop l’any 1826 Més tard, el governador Francesc Dionís de Vives promogué i ordenà l’explotació i colonització d’aquesta illa i, el 1830, denominà la seva capital Colonia Reina Amalia Després d’un temps, fracassà la colonització, i aleshores l’illa esdevingué un lloc de deportació A la independència i durant l’etapa…

El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela Ensenyà al Collegi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano Fou director del Collegi San Francisco 1888…

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i al parlament català Amb…

A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys de l’…

Filla d’una família benestant, estudià Enginyeria Química a la Universidad de Oriente, a Cuba, i en el Massachusetts Institute of Technology, als Estats Units Formà part de diversos grups progressistes a la Universitat, i s’implicà en organitzacions revolucionàries i en el Movimiento del 26 de Julio, del qual fou una de les dirigents nacionals en la clandestinitat El 1958 s’incorporà al II Frente Oriental Frank País com a delegada de la direcció nacional, on lluità al costat d’altres líders revolucionaris i vetllà per incorporar les dones a la causa cubana Després del triomf de…

De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922 Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies Collaborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya 1931 En fou membre…

Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —…

Professor de matemàtiques, milità primerament dins el moviment nacionalista Istiqlal, i els primers temps de la independència presidí l’assemblea consultiva El 1959 dirigí una escissió, organitzada amb el nom d’Union National des Forces Populaires UNFP, que ràpidament polaritzà tota l’oposició esquerrana al règim El 1963 el govern de Rabat llançà una vasta operació repressiva contra la UNFP els dirigents foren acusats d’una conspiració per assassinar el monarca i de connivència amb Algèria Ben Barka, que era a l’estranger, fou condemnat a mort in absentia i hagué de romandre…