Resultats de la cerca
Es mostren 2311 resultats
Arthur Cecil Pigou
Economia
Economista britànic.
Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge Estudiós important de l’ economia del benestar L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare 1912 i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare 1920 Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar També excellí en els camps del diner i els imposts Com a qualificat representant del…
Josep Salat i Móra
Numismàtica i sigil·lografia
Dret
Numismàtic i erudit.
Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de…
, ,
Ramon Pallicé i Torrell
Literatura catalana
Novel·lista i advocat.
Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el…
John Hajnal
Demografia
Matemàtiques
Estadístic i demògraf britànic d’origen alemany.
Fill de jueus hongaresos establerts a Alemanya, el 1936 emigrà amb la seva família a la Gran Bretanya fugint de la persecució nazi Graduat a Oxford en política i economia 1943, el 1948 s’incorporà com a demògraf a les Nacions Unides, i el 1953 als serveis estadístics de la sanitat britànica Professor a la London School of Economics fins a la jubilació 1957-86, els seus treballs sobre nupcialitat i fecunditat evidenciaren els mecanismes de control del creixement demogràfic propis de l’Europa occidental durant el període preindustrial Desenvolupà diferents eines d’anàlisi…
Gàmbia 2010
Estat
El 15 de juliol un tribunal va condemnar a pena de mort vuit persones acusades d’haver organitzat un pla per derrocar el president, Yahya Jammeh Els sentenciats, entre els quals destaquen l’excap de l’exèrcit Lang Tombong Tamba i l’excap dels serveis secrets Lamin Badjie, van ser detinguts entre l’octubre del 2009 i el març del 2010 La sentència, criticada per Amnistia Internacional en considerar que el judici havia estat “polític” i sense garanties per als detinguts, confirma la fermesa d’un règim que es mostra implacable contra la premsa crítica i l’oposició Des de la dècada de 1980 no s’ha…
Qatar 2013
Estat
Al final de juny, l’emir Hammad ibn Khalifa Al Thani va abdicar en benefici del seu fill, el príncep hereu Tamim ibn Hammad al-Khalifa Tamim, nascut l’any 1980, es va formar a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, i va ser cap adjunt de les forces armades, directiu de l’Autoritat d’Inversions de Qatar, organisme que supervisa les inversions de l’emirat a l’estranger, i vicepresident de l’Alt Consell per als Afers Econòmics i les Inversions El nou emir va formar un Govern de 20 membres dirigit per un nou primer ministre, Abd Allà ibn Nàssir ibn Khalifa Al Thani, per a governar un país que…
Timor Oriental 2018
Estat
El president Francisco Guterres va dissoldre el Parlament al gener davant la paràlisi legislativa del Govern de l’ex-primer ministre, Mari Alkatiri, del Front Revolucionari per a un Timor Independent FRETILIN En aquest context d’inestabilitat política, al maig, l’opositora coalició Aliança pel Canvi i el Progrés, liderada per l’exguerriller i heroi de la independència, Xanana Gusmão, va guanyar de manera còmoda les eleccions anticipades i va obtenir 35 dels 65 escons Un mes després, Gusmão va fer un pas al costat i Taur Matan Ruak, que ja havia estat president del país entre el 2012 i el 2017…
Estats Federats de Micronèsia

Vista de la illa de Pohnpei
© University of Berkeley
Estat
Arxipèlag
Federació d’estats de l’arxipèlag de les Carolines, al nord de Nova Guinea; la capital és Palikir.
És formada pels estats de Pohnpei, Chuuk, Kosrae les Carolines orientals i les Yap Des del 1947 formaren part amb Palau i les illes Marshall de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària dels EUA El 1979 es constituí en estat lliure associat als EUA Després de la conclusió del fideïcomís de les Nacions Unides al desembre del 1990, Micronèsia es convertí en membre de l’ONU al setembre del 1991 D’aleshores ençà, la vida política es caracteritzà per un immobilisme absolut, malgrat els problemes econòmics i les acusacions de corrupció dirigides a la classe política Després de les eleccions…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
Romano Prodi

Romano Prodi
© Unió Europea
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina