El turisme

El turisme és avui un fenomen d’abast internacional i d’una gran importància en gairebé tots els àmbits: social –pels milions de persones que es desplacen anualment–, econòmic –perquè és el primer sector exportador mundial i un sector intensiu en capital humà i, per tant, creador de llocs de treball–, i cultural –perquè permet conèixer llocs, societats i costums diferents–. A més, l’evolució del sector durant les darreres quatre dècades del segle XX, i també les previsions per als propers anys, mostren com, lluny d’haver arribat a una fase d’estancament, el turisme és encara un sector en expansió amb taxes previstes de creixement anual mitjà properes al 5% durant els pròxims 20 anys.

Per turisme s’entén el conjunt de les activitats generades per les persones que viatgen i fan estada en llocs diferents als de la seva residència habitual per un període no superior a un any i per motiu d’oci, treball o altres. Aquesta definició, proposada per l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i les Nacions Unides, és àmpliament acceptada, i implica que es consideri com a turisme des de les tradicionals vacances estivals (o hivernals en el cas dels països de l’hemisferi sud) fins a l’assistència a un congrés o convenció d’empresa, una visita de curta durada a una ciutat (coneguda com a city break), una peregrinació religiosa o un desplaçament de cap de setmana a la segona residència, entre moltes altres possibilitats o motivacions de viatge.

Les persones que desenvolupen una activitat turística s’anomenen visitants, i poden diferenciar-se entre visitants de dia, o excursionistes, i turistes, és a dir, aquells que passen, almenys, una nit fora del domicili habitual. En definitiva, l’activitat turística representa una extraordinària mobilitat de persones entre diferents continents, països i regions de tot el món, cosa que al seu torn comporta també un importantíssim flux de capital i, per tant, de riquesa entre diferents zones i regions del món. L’avaluació i quantificació d’aquests fluxos de persones i capitals és precisament una de les dificultats inherents a aquesta activitat econòmica.

L’OMT realitza des de fa anys una estimació tant dels fluxos de persones com de les despeses realitzades per aquestes des d’una perspectiva internacional, és a dir, considerant únicament el desplaçament de persones entre diferents països. Malgrat la limitació d’aquesta estimació al volum de viatges internacionals i al seu impacte econòmic, les dades de l’OMT són, sens dubte, una molt valuosa eina per a conèixer no solament les principals magnituds del turisme al món, sinó també per a analitzar-ne l’evolució.

La informació que es presenta en el mapa fa referència tant a la destinació dels viatges com als mercats d’origen. Es consideren les principals regions o zones turístiques mundials: Àfrica, Amèrica, Àsia de l’est/Pacífic, Àsia del sud, Europa i l’Orient Mitjà. Així, els fluxos emissors es representen en forma de fletxes i s’indica numèricament el volum de turisme receptiu per a les principals regions turístiques del món.

De l’observació del mapa es poden desprendre les conclusions següents:

  • Europa constitueix, amb molta diferència, la principal regió turística del món, ja que és la principal destinatària (58% del turisme mundial), i també generadora de turisme (59% del total del mercat emissor mundial).
  • En totes les regions del món, llevat de l’Àsia de l’est/ Pacífic, la majoria de turistes viatgen a països de la mateixa regió turística. Considerat globalment, el turisme intraregional representa prop del 80% del turisme mundial.
  • A grans trets es poden diferenciar tres tipus de regions turístiques: aquelles que són netament receptores de turisme, com l’Orient Mitjà i l’Àfrica; les que són netament emissores com l’Àsia del sud; i les que mantenen un equilibri gairebé perfecte: Amèrica, Europa i Àsia de l’est/Pacífic.

Elevada concentració geogràfica

Si s’analitzen més detalladament les dades representades en el mapa en termes de volum de viatge i impacte econòmic, es pot comprovar també que existeix una acusada concentració de l’activitat en uns pocs països.

Segons les dades de l’OMT per al 2001 sobre els destins turístics mundials, es pot constatar que més d’una tercera part de les arribades internacionals tenen lloc a només cinc països, tres dels quals són europeus: França, Espanya i Itàlia. Si ens centrem a Catalunya, segons dades de la Generalitat de Catalunya per al 2001, el nostre país va concentrar al voltant del 2% d’arribades internacionals del total mundial.

D’altra banda, cal destacar també que, a més de produir-se una concentració dels fluxos turístics en unes determinades regions i països, es dóna una concentració molt acusada en determinades àrees i espais geogràfics concrets. El més destacat i important de tots aquests espais és la conca mediterrània, de la qual formen part països de tres regions turístiques mundials diferents: Àfrica, Europa i l’Orient Mitjà.

Ingressos econòmics

L’altra gran variable que facilita la comprensió i quantificació del turisme mundial són els ingressos econòmics generats per l’activitat. A grans trets, els ingressos econòmics segueixen els paràmetres dels fluxos d’arribades, de manera que també en aquest àmbit es pot parlar de concentració dels beneficis econòmics en uns pocs països i, fins i tot, de forma més acusada: prop del 40% del total d’ingressos mundials es produeixen en cinc estats: Estats Units, Espanya, França, Itàlia i la Xina.

Ara bé, en parlar de despesa realitzada segons l’origen dels turistes, cal destacar que els volums més grans de despesa no coincideixen amb els països que emeten més turistes. Així, els països que realitzen una major despesa són els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, el Japó i França, que concentren el 40,1% del total de la despesa mundial.