Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
minarina
Alimentació
Producte alimentari en forma d’emulsió líquida o plàstica, del tipus d’aigua en oli, obtingut a partir de greixos i d’olis d’origen fonamentalment no làctic.
Es caracteritza per un contingut baix de greix 40% quan hom el compara amb el de la margarina o la mantega ≥80% malgrat això, el seu contingut energètic és relativament important 360 kcal/100 g
bomba de cobalt
bomba de cobalt instal·lada en el Servei d’Oncologia radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona
© Fototeca.cat
Equip instrumental destinat a la pràctica de la radioteràpia cobaltoteràpia), emprat fonamentalment com a mitjà antineoplàstic directe i en menor proporció com a estímul terapèutic antiinflamatori o funcional.
Consta d’una unitat radioactiva de l’isòtop 60 del cobalt, introduïda en un capçal Aquesta unitat radioactiva és constituïda per un conjunt de discs de cobalt 59, activat en una pila atòmica i transformat en cobalt 60 la unitat és desplaçada mitjançant un sistema teledirigit per tal de situar-la enfront de la finestra del capçal Aquest treballa generalment a una distància de l’eix d’uns 50 a 100 cm La bomba de cobalt ha d’ésser collocada en habitacions que reuneixin les condicions de seguretat necessàries per a impedir una difusió perillosa de les radiacions
Traumatisme de les vies urinàries
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants,…
Talpó de tartera
El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…
Sant Pau de Fenollet
Vista general de Sant Pau de Fenollet
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Fenolleda.
És situat a l’alta vall de l’Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès la Quilha, 964 m alt Lo Pla de Sant Pau, 915 m Roc Serret, 969 m, fendida per l’Aglí a través de les gorges de Galamús on hi ha el santuari de Sant Antoni de Galamús , i la serra de l’Esquerda collada de Ventafarina, 664 m alt coll de l’Esquerda, 480 m coll de Portelh, 430 m, fendida també per l’Aglí a través de les gorges de la Fou on hi ha una font d’aigua termal i un antic establiment de banys L’agricultura és fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural de la…
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l’escriptura…
esteve
Història
Membre de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis.
Aquesta àmplia confederació es formà durant els segles XIV i XV La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos Al segle XV la confraria es componia de tres grups principals cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del segle XVI i al principi del XVII Al segle XVIII…
Gabriel Marcel
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva…
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Educació
Organisme autònom, dependent del ministeri d’educació i ciència, creat el 1939 amb la finalitat de fomentar, orientar i coordinar la investigació científica de l’Estat espanyol.
És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya…
naltrexona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic congènere de la naloxona, emprat en forma de clorhidrat.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs, amb una acció antagonista en tots els receptors opioides mu, kappa, delta i sigma, fonamentalment, de manera que bloca l’acció d’agonistes sobre aquests receptors, però no té capacitat per a activar-los Hom l’utilitza en el procés de deshabituació dels heroïnòmans, ja que sota l’acció d’aquest fàrmac els receptors opioides no responen ni als opioides endògens encefalines, endorfines i dinorfines ni als administrats exògenament com l’heroïna A les dosis utilitzades terapèuticament, la naltrexona redueix notablement la capacitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina