Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
Vilatge de la vall de Grau (Aitona)
Art romànic
Situació Basament d’una possible torre al cim del tossal on hi hagué el vilatge ECSA-JBolòs Les restes del vilatge abandonat de la v all de Grau són 1 km al sud-oest de Carratalà, damunt d’un tossal que s’alça sobre el riberal irrigat pel Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF864957 Anant d’Aitona a Seròs, després de la carretera que mena a la “Cova del Pare Palau”, surt a mà dreta una altra pista, que hem de seguir uns centenars de metres Després haurem de pujar a peu fins al cim del turó que hi ha a mà esquerra, al nord de la carretera que va d’Aitona a Seròs JBM-JIR Nucli urbà…
Sant Miquel de Ratera (Alguaire)
Art romànic
Aquesta església era situada a la partida de Ratera, a l’extrem nord-est del terme d’Alguaire, sobre el vessant que davalla de l’altiplà de Ratera fins a la Noguera Ribagorçana Les primeres mencions del lloc de Ratera parlen de villa de Ratera o Villaratera , segurament referint-se al que hauria estat un nucli d’hàbitat de certa magnitud i possiblement existent durant el període andalusí Si més no, la menció en el document de l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’església de villa Ratera l’any 1168 indica la importància d’aquest nucli en el procés de colonització del Segrià estricte En la…
Ignasi Campcerver
Historiografia catalana
Escriptor i científic jesuïta.
Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al collegi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als collegis de nobles de Calatayud i Barcelona Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava a Barcelona…
Sant Fost de Campsentelles
Art romànic
Situació Dos aspectes de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Fost, incendiada i destruïda el 1936, on és visible l’obertura d’un absis de l’extrem de tramuntana de la nau M D Filgueira Les restes del que fou l’antiga parròquia de Sant Fost, també anomenada “la Vella”, es troben situades al costat sud-oest de la població Més al mig de la vila hi ha la nova església parroquial, iniciada després del 1939 i acabada l’any 1978, que rebé el mateix nom Mapa L37-15393 Situació 31TDF359961 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Mollet del Vallès en direcció a Badalona Una vegada situats…
Sant Julià d’Ordis
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat sud-oest A més de la part romànica, perfectament visible, hom pot apreciar la respectable quantitat de modificacions fetes a l’edifici, sobretot en època barroca F Tur L’església de Sant Julià és el temple parroquial d’Ordis, municipi situat a l’extrem occidental de la plana alt-empordanesa, i d’una extensió de 8,49 km 2 La vila, situada a 98 m d’altitud, és formada per un nucli compacte de cases, amb carreus estrets, que s’agrupen entorn de l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG925743 Per arribar-hi cal agafar, des de la N-II, a…
Castell i vila medieval de Vallclara
Art romànic
Situació Restes d’una de les construccions que formaven el castell, de la qual foren arrencats els carreus exteriors ECSA - JJ Menchón El castell és situat al cim d’un serrat rocós, a l’oest de la població El poble és a la part alta de la vall solcada pel riu de Milans Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Hem de seguir la carretera local TV-7004 que va de Vimbodí cap a Vallclara i Vilanova de Prades El castell és a la part occidental del poble i resta envoltat d’habitatges moderns JBM Història La primera referència documental del lloc de Vallclara és de l’any 1152, que el comte Ramon Berenguer…
A les organitzacions polítiques i econòmiques internacionals. 1959-2004
A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, alguns dels sectors més sensibilitzats de la societat catalana van assajar d’intervenir en el tipus de participació que l’estat espanyol havia de tenir en les noves organitzacions econòmiques i polítiques internacionals El mateix 1945 van contribuir a fer que la dictadura espanyola no fos admesa a l’ONU El 1959 van intervenir en el sentit que l’estat espanyol s’integrés a l’OECE, creada el 1948 El 1986 van aconseguir que el “no” guanyés a Catalunya en el referèndum sobre l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN Organitzacions polítiques i…
Plafons de fusta de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro estudiat també en…
Castell d’Espés (les Paüls)
Art romànic
La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les comunicacions de la…
Jaciment de la rodalia de Martorell (Baix Llobregat)
Aquest jaciment se situa uns 2 km a l’W de Martorell, prop de la carretera que uneix aquesta població amb Piera les restes de plantes apareixen en argiles i limolites de color groguenc que es localitzen immediatament per sobre de les argiles blavoses i que, pel seu contingut en fauna fòssil, s’han pogut datar com a pertanyents al Languià-Serravallià Aquestes plantes poblaven els voltants de zones pantanoses costaneres i les vores dels cursos d’aigua i formaven boscos, fins allà on els ho permetia la humitat El percentatge de restes de petits folíols que pertanyen a lleguminoses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina