Situació
Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat sud-oest. A més de la part romànica, perfectament visible, hom pot apreciar la respectable quantitat de modificacions fetes a l’edifici, sobretot en època barroca.
F. Tur
L’església de Sant Julià és el temple parroquial d’Ordis, municipi situat a l’extrem occidental de la plana alt-empordanesa, i d’una extensió de 8,49 km2. La vila, situada a 98 m d’altitud, és formada per un nucli compacte de cases, amb carreus estrets, que s’agrupen entorn de l’església.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG925743.
Per arribar-hi cal agafar, des de la N-II, a mà esquerra, venint de Barcelona i Girona a Figueres, la carretera local que passa per les poblacions de Borrassà i Ordis i va a la carretera comarcal de Figueres a Olot. L’església és al bell mig del nucli urbà. (JBH-MLIR)
Història
Al terme d’Ordis tenia possessions el monestir de Sant Esteve de Banyoles, segons la butlla del papa Benet VIII de l’any 1017. En ésser reformada la canònica de la seu de Girona l’any 1019 pel bisbe Pere de Carcassona amb l’ajut de la seva germana, la comtessa Ermessenda, l’església d’Ordis apareix anomenada com una de les seves possessions.
Sant Julià d’Ordis s’esmenta en relació amb la vila de Pols, situada al seu terme parroquial, l’any 1092.
L’any 1154, Ramon de Cistella, Guerau de Santaeulàlia i llurs germans reconeixien tenir pel bisbe la meitat del terme de la parròquia de Sant Julià d’Ordis. El mateix any Arnau de Malpàs definia a la seu de Girona, al bisbe Berenguer i al canonge Guillem de Terrades l’altra meitat del delme de Sant Julià d’Ordis. L’església apareix en les Rationes decimarum del 1279 i el 1280, i com a parroquial en els nomenclàtors del segle XIV i d’època posterior. Com altres temples amb la mateixa dedicació en època tardana és esmentada sota l’advocació dels màrtirs Julià i Basilissa. (JBH)
Església
El temple actual de Sant Julià d’Ordis és un edifici d’una nau amb capelles laterals, creuer i absis semicircular que conserva elements constructius romànics dels segles XII i XIII, però que fou molt reformada durant el segle XVIII.
A la façana de ponent es conserva l’aparell romànic de carreuada i, malgrat l’obra de fortificació que sobrepujà els murs de l’antiga nau en època tardana, encara s’acusen els vessants de la primitiva testera. L’actual portalada, en aquest frontis, és obra del segle XVIII; és de forma rectangular i és decorada amb ressalts i dos pinacles coronats amb boles sobre la llinda. Aquesta porta, muntada de manera maldestra, és de pedra calcària d’un color gris clar que contrasta amb el color torrat dels carreus de pedra sorrenca del mur romànic. Al centre del mur encara és visible la finestra de doble esqueixada, d’època romànica, actualment tapiada, de la qual foren destruïts els arcs per construir-hi un ull de bou de rajols, posterior a la portada.
A l’exterior de l’edifici els murs laterals de la nau romànica presenten escassos fragments visibles a causa dels afegits posteriors. Aquestes construccions tardanes corresponen al campanar, una torre de planta quadrada amb un cos superior inacabat que s’adossa a l’angle nord-est de l’església, obra del segle XVIII, i a les dues capelles laterals, dels segles XVI i XVII, bastides una a cada costat de la nau entre les cantonades amb el frontis i l’antic creuer.
Tanmateix, a migdia, entre el frontis i la capella lateral, s’ha conservat un tram del mur romànic inalterat, en el qual és visible una finestra de doble biaix i arcs de mig punt monolítics. Vora seu resta el muntant i l’inici de l’arquivolta de l’antiga portada romànica; la resta de l’obertura fou destruïda quan construïren la capella lateral. Possiblement, aquesta portalada era d’arcs en gradació, amb una llinda i un timpà, del tipus corrent en els temples dels períodes finals del romànic de l’Empordà i les comarques veïnes.
La cornisa, a la part alta d’aquest mur romànic, és de secció incurvada, i també ho és la del mur lateral de tramuntana, tot i que només s’hi conserva un curt fragment.
En la construcció de les capelles laterals foren reutilitzats els carreus procedents de l’aparell romànic que calgué esbotzar. Foren col·locats sense gaire cura, la qual cosa diferencia el parament d’aquestes capelles del que hi ha als cossos del fals creuer romànic, que es disposen, també a manera de capelles laterals, a continuació, vers llevant de les esmentades abans. Aquest antic creuer presenta un parament idèntic al de la nau romànica i a l’ala de migdia hi ha una finestra de doble biaix, amb arcs de mig punt monolítics, que ha estat tapiada.
L’absis semicircular i l’actual creuer, que substituïren al segle XVIII l’antiga capçalera romànica, foren construïts amb pedres sense treballar, travades amb argamassa; únicament a les cantonades foren emprats uns carreus escairats.
L’interior del temple és totalment cobert d’arrebossat i encalcinat, llevat dels cossos o les capelles que formaven l’antic creuer i les capelles laterals, que han estat netejades de la calç que amagava llurs paraments. La volta de la nau és apuntada i seguida. Les capelles que formaven el fals creuer romànic tenen voltes de carreuada apuntades.
En resum, doncs, de l’església romànica encara s’aguanten la nau, coberta amb volta apuntada, i les dues capelles laterals de l’extrem de llevant, a manera de creuer, amb el mateix tipus de voltes, si bé tot aquest sector ha estat modificat per afegitons i reformes posteriors. La capçalera romànica fou totalment enderrocada per substituir-la pel creuer i l’absis actuals.
L’aparell romànic de l’església de Sant Julià d’Ordis és de carreus ben escairats que s’afileren de manera regular. Es tracta d’un tipus d’aparell que lliga perfectament amb es altres elements romànics ja esmentats, que permeten de classificar aquest monument com una obra dels segles XII i XIII. (JBH-MLIR)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 285-286 i 298.
- Joaquim Botet i Sisó: Cartoral de Carles Many…, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, III-IV, Barcelona 1905-08.
- Pèire de Marca: Marca Hispanica…, París 1688, c. 1000, doc. CLXXIV; c. 1017, doc. CLXXXII i c. 1028-1029, doc. CXCI.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVII, Olot 1909, pàgs. 151-152.
- Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65.
- J.Riusi Serra: Rationes decimarum hispaniae, vol.I, CSIC, Barcelona 1946. (JBH-MLIR)