Resultats de la cerca
Es mostren 3139 resultats
hipòtesi Sapir-Whorf
Lingüística i sociolingüística
Hipòtesi que estableix una dependència entre la llengua i la concepció del món.
Formulada per BL Whorf, el qual n'atribuí la idea inicial al seu mestre E Sapir, aquesta hipòtesi s’inscriu en l’anomenat relativisme lingüístic La seva formulació més radical postula que les diferències lingüístiques són les responsables de les diverses percepcions i formes d’entendre el món Tot i que hom no n'ha establert una confirmació o una refutació clara, n'ha fet diverses objeccions com la circularitat de la mateixa hipòtesi si fos veritat, Whorf no ho podria saber o l’existència de principis universals en l’espectre cromàtic, per exemple que la contradiuen
fototelegrafia
Procediment de transmissió a distància, mitjançant cable o per ràdio, d’imatges fixes, tals com fotografies, dibuixos, texts, etc.
Els primers experiments foren fets per Humphry Davy, i posteriorment, per Wheatstone, Bain i Bakewell, el qual el 1847 aconseguí d’obtenir el primer aparell capaç de transmetre imatges dibuixos o manuscrits a distància El 1885 Caselli ideà un sistema que fou experimentat, uns quants anys després, entre París i Amiens Però aquest sistema era massa rudimentari i no evolucionà els sistemes actuals es basen en el primitiu aparell de Bakewell, posteriorment modificat, especialment per EBelin, que elaborà el belinògraf , aparell en el qual es basa el sistema anomenat facsímil i els moderns sistemes…
Joaquín Agüero Agüero
Història
Polític cubà.
D’idees liberals i independentista, realitzà importants reformes a les seves propietats escoles gratuïtes a Guáimaro, alliberament dels esclaus, etc Fou el president de la Sociedad Liberadora de Camagüey, en contacte amb els exiliats cubans als EUA, dedicada a la difusió de la idea independentista el grup, ràpidament descobert, optà per llançar-se a l’acció armada 4 de juliol de 1851, però no obtingué bons resultats El 22 de juliol, Agüero fou fet presoner a Punta de Ganado, i el 12 d’agost, afusellat juntament amb els seus companys JF Betancourt, F Zayas i M Benavides
Witold Gombrowicz
Literatura
Escriptor polonès.
Estudià dret a Varsòvia i filosofia a París Entre el 1939 i el 1963 visqué a l’Argentina En les seves obres transforma la realitat en l’allegoria d’una certa idea de l’home en la qual aquest és concebut com un ésser imperfecte i immadur sotmès a la pressió i a la deformació per part de convencions socials, ideologies i estereotips És autor, entre altres, de les novelles Ferdydurke 1938, Trans-Atlantyk 1953, Pornografia 1960, dels drames Iwona księżniczka Burgundii ‘Ivonne, princesa dels Burgundis’, 1938 i Ślub ‘Matrimoni’, 1953, i del Diari 1953-1969 , de publicació pòstuma 1970
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt d’una…
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco…
Émile Mâle
Art
Historiador de l’art.
Fou defensor d’una postura iconogràfica estricta, que acaba fent de l’obra d’art un document secundari i de la idea o el personatge sant que representa el veritable subjecte d’estudi Conreà especialment l’anàlisi del moment medieval, sobretot el gòtic Obres L’art religieux du XIIIe siècle en France 1899, L’art religieux de la fin du Moyen Âge en France 1908, L’art religieux au XIIe siècle en France 1923, Arts et artistes du Moyen Âge 1927, Notre-Dame de Chartres 1948 i La cathédrale d’Albi 1950 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1928
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director d’orquestra francès.
Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966
Henry Norris Russell
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Estudià a Princeton i treballà d’astrònom ajudant a l’observatori de Cambridge Anglaterra Tornà als EUA el 1905, on fou professor i després director de l’observatori de Princeton i astrònom de l’observatori de Mount Wilson El 1913, estudiant els estels pròxims al Sol, descobrí una important relació entre les lluminositats i els tipus espectrals dels estels Per a representar gràficament aquesta relació, ideà un diagrama amb independència d’EHertzsprung, anomenat diagrama de Hertzsprung-Russell Estudià també els sistemes dobles eclipsants Juntament amb Vogt, enuncià un important teorema…
Friedrich Adolf Trendelenburg
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina