Resultats de la cerca

Començà els seus estudis a Hradec Králové amb F Volkert i els acabà a Praga Gran admirador de les òperes wagnerianes, en ser director de l’Òpera de Praga, programà una setmana dedicada a la producció del compositor alemany També hi dirigí Il trovatore i altres òperes de Verdi Considerat l’autor de la primera òpera txeca pel seu singspiel Dráteník 'El llauner ambulant', 1826, obtingué un gran reconeixement pel caràcter patriòtic de l’obra, tot i les clares influències de CM von Weber i la música romàntica alemanya Especial significat tingué la música que escriví per a la peça de…

Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les…

En una data posterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737 catedral de Lleida, el 1738, però no aconseguí guanyar-ne cap Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la catedral de Tarragona, al de la…

De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella de Torroella de Montgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop mort Ripa, l’any 1796, el capítol catedralici li atorgà el mestratge en propietat, i en aquesta seu desenvolupà un paper cabdal Fou membre del Conservatori de Bolonya, i doctor de la famosa Acadèmia de Bolonya…

Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però, en el camp…

Els seus primers mestres foren el seu pare, Hans Tunder, i Christian Prusse El 1632 fou nomenat organista a la cort de Gottorf, on estudià amb J Heckelauer, el qual li transmeté els seus coneixements sobre la música italiana per a orgue, especialment la de G Frescobaldi El 1641, a Lübeck, fou organista a la Marienkirche i hi organitzà cicles de concerts vespertins abendmusiken , en què presentà obres de compositors alemanys i italians i també pròpies La major part de les seves peces organístiques reflecteixen influències italianes Les set fantasies corals que li han sobreviscut…

El 1667 s’incorporà com a organista a la cort del marcgravi de Bayreuth, on el 1672 succeí a Johann Philipp Krieger com a mestre de capella Del 1684 al 1689 viatjà per Itàlia, i aquest darrer any feu d’organista a la cort de l’elector de Baviera Durant els anys següents treballà en diverses ciutats d’Europa, fins que el 1715 tornà a Munic, on romangué fins a la seva mort Compongué una vintena d’òperes, diversos oratoris i algunes obres dramàtiques, en què s’aprecia la influència de l’escola veneciana, però especialment d’Alessandro Scarlatti Durant la seva estada a Brusselles fou testimoni…

Des que tenia uns quatre anys començà a mostrar una facilitat inusual per la música Inicià els estudis musicals quan la seva família es traslladà a Melbourne El 1914 li fou concedida una beca per a estudiar piano amb Edward Goll i composició amb Fritz Hart al Marshall Hall Conservatorium El 1923 es traslladà a Londres per estudiar amb Arnold Bax i més tard a Viena, on romangué fins l’any 1925 De retorn a Austràlia, compaginà la docència amb la composició i la carrera pianística És considerada una de les figures més importants de la música australiana del segle XX i ha estat la mestra d’un…

Frank Vincent Zappa fou un músic molt important del rock dels anys seixanta La seva producció, abundant i d’una gran qualitat, té influències tan diverses com Igor Stravinsky, Edgar Varèse, el rock dels cinquanta o el heavy-metal dels setanta Les seves lletres eren irreverents, satíriques i plenes d’humor absurd, com es pot veure en els discos Freak out 1966 o We’re only in it for the money 1968, àlbum aquest darrer on ironitzava sobre el moviment hippy i el grup The Beatles Aquests dos discos, com molts d’altres, els enregistrà amb el grup The Mothers of Invention Feu rock ,…