Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…
les Serres
Poble
Poble disseminat (311 m alt.) del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al S del terme, dominant ja la vall del Ter.
La seva església parroquial Santa Cecília és esmentada el 1019
Santa Creu d’Horta

Santa Creu d’Horta
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi d’Osor (Selva), a les Guilleries, prop del coll de l’Espinau, ja al vessant de la vall d’Osor.
La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933 L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume Sant Jaume de Santa Creu d’Horta Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc castanyes, sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu
vacuna terapèutica
Tractament biomèdic que estimula el sistema immunitari d’una persona perquè respongui contra una patologia infecciosa de la qual ja es troba infectat.
Consisteix a diferenciar cèllules dendrítiques del pacient in vitro a partir de monòcits de la seva sang, les quals es carreguen amb proteïnes de l’agent infecciós Un cop reintroduïdes al pacient estimulen el sistema immunitari de forma específica contra aquest agent infecciós
disc dur multimèdia
Disc dur extern de gran capacitat, actualment de terabytes, que incorpora capacitats reproductores d’arxius multimèdia, ja sigui d’àudio, vídeo o fotografies.
El disc dur es connecta directament al televisor per a la reproducció dels arxius multimèdia i sol incorporar un comandament a distància per moure's a través del menú de reproducció del disc dur Per a carregar-lo de continguts, es connecta a l’ordinador mitjançant una connexió USB o un connector de xarxa ethernet RJ-45
reina

Reina
Escacs
Peça del joc d’escacs, la més important després del rei, ja que pot moure’s com la torre i com l’alfil.
N'hi ha dues, una de blanca i una de negra
derivació
Lingüística i sociolingüística
Procés a través del qual en una llengua es formen mots a partir d’uns altres ja existents, d’acord amb procediments establerts.
El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e ter, que també presenta…
dic sec

Dic sec de Talcahuano (Xile)
Transports
Mena de dic que hom introduí cap al 1700, quan els vaixells, per llurs dimensions, no podien ja ésser carenats pels sistemes antics.
Consisteix en una petita dàrsena rectangular que hom pot tancar hermèticament servint-se d’unes portes o bé d’una estructura flotant que hom colloca a l’entrada i buidar per mitjà d’un equip de bombament Les parets del dic són esglaonades de manera que facilitin l’apuntalament del vaixell i l’organització de les tasques de reparació
àrea mínima
Biologia
Àrea petita, però que ja es representativa d’una comunitat, per tal com inclou el conjunt pràcticament complet dels components de la comunitat.
Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina