Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
caçamines
Transports
Embarcació de guerra, especialment concebuda per a destruir o inutilitzar mines mitjançant rastreig, i equipada de bussos o d’equips especials.
Algunes de les característiques constructives dels pescamines són especialment adequades al tipus de mina a destruir de fons molt pla per a les de contacte, de buc de fusta o de plàstic per a les magnètiques, molt silenciosos per a les acústiques, etc L’estructura general del vaixell ha d’ésser sòlida per tal de poder suportar les explosions de mines properes Desplacen entre 300 i 700 t i van armats amb dues o més metralladores de 20 mm Llurs mitjans d’acció són els rossegalls mecànics, acústics i magnètics En temps de guerra, poden ésser emprades com a pescamines petites…
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra…
martensita
Tecnologia
Solució sòlida sobresaturada de carboni o carbur de ferro en ferro alfa.
Hom l’obté mitjançant un refredament ràpid de l’acer des d’una temperatura elevada És el component característic de l’acer trempat la seva resistència, que varia amb el contingut de carboni, va de 170 a 250 kg/mm 2 , i l’allargament és de 2,5 a 0,5% té una duresa Rockwell de 50 a 68 Observada amb el microscopi, en l’acer en què l’austenita no s’ha transformat totalment, hom distingeix les agulles de martensita sobre el fons blanc d’austenita, però si la transformació d’aquesta en martensita ha estat completa l’observació esdevé molt més difícil
Miquel Díaz i Rolas
Cinematografia
Projeccionista ambulant.
Vida Autodidacte creatiu, encuriosit i estudiós dels procediments tècnics feia "el capicua", el cinema continu Feu d’operador al front de Guadalajara el 1936 amb la seva màquina de 35 mm Hertel després es prodigà per collegis, cineclubs, entitats i festivals d’arreu de l’Estat espanyol Com a operador de cabina feu d’instructor del cinema en relleu 3D per Catalunya i l’Estat espanyol Fou empresari del cine Brisa Mar de Comarruga La seva tasca fou reconeguda el 1982 per la Generalitat i els crítics, i el 1991 la Germandat del Cinema li atorgà una medalla d’or pels seus cinquanta…
Josep Miquel Millán Igual

Josep Miquel Millán Igual
CT MONTSIÀ
Esports de tir
Tirador.
Membre del Club de Tir Montsià, fou un dels primers socis del club, fundat el 1984 Guanyà el seu primer campionat provincial el 1993 i el primer Campionat de Catalunya en pistola de foc central el 1997 Aconseguí el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat en nombroses ocasions, així com en pistola d’aire estàndard i pistola de 9 mm També aconseguí diversos trofeus de la Generalitat Guanyà el Campionat d’Espanya - Copa President en modalitat de foc central calibre 32 2006 Ha aconseguit èxits destacats en el Campionat d’Espanya de tir amb la selecció catalana El…
aiguat

Crescuda de la riera de Cambrils (1994)
© Lluís Rovira i Barenys / Revista Cambrils
Meteorologia
Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.
El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…
Flux sanguini renal
Fisiologia humana
L’elaboració d’orina per part del ronyó depèn, en primer lloc, del fet que aquest òrgan rebi una aportació de sang suficient, ja que la sang que circula pels ronyons és precisament la que se sotmet al procés de filtració i de regulació El flux sanguini renal , és a dir, la quantitat de sang que arriba al ronyó en una determinada unitat de temps, és molt elevat, ja que en condicions normals representa del 20% al 25% del total de la sang impulsada pel cor Com a mitjana, això representa que pels ronyons d’una persona adulta circulen uns 1200 ml de sang cada minut Tota la sang que arriba al ronyó…
Llúdria
La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’aigua Jordi…
Austràlia
Paisatge prop de Pemberton, Austràlia
© Fototeca.cat
Continent
Continent situat entre 10°41´ i 39° S de latitud i entre 113°9´ i 153°39´ E de longitud.
Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments orientals Els…
Les comunitats de crustacis de les basses temporànies del País Valencià
Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina