Resultats de la cerca
Es mostren 41622 resultats
zirconat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de diversos òxids dobles.
De fórmules generals M I 2 ZrO 3 , M 2 I I ZrO 4 i M 2 I Zr 2 O 5 , que hom obté per reaccions, a temperatures elevades, d’òxids, hidròxids o nitrats de zirconi i els corresponents compostos d’un altre metall, en els quals no existeixen ions de zirconat discrets
visiṣṭādvaita
Hinduisme
Denominació (‘no-dualisme qualificat’) donada a l’escola filosòfica del Vedanta fundada per Rāmānuja
.
Aquesta, tot mantenint el no-dualisme advaita fonamental entre Brahmā que identifica amb Déu personal i el món, aquest manté una certa existència separada, com la que té el cos respecte a l’ànima L’alliberament no és pas una separació negativa del cicle de reencarnacions saṃsārā, sinó la joia de la contemplació de Déu que hom ateny per la devoció bhakti
ahimsā
Hinduisme
Virtut fonamental de la doctrina moral hindú (‘no dany’), basada en la no-violència i en el respecte extrem a tota forma de vida, considerada sagrada.
En sentit rigorós, obliga a no fer cap dany físic, mental, emocional o moral a cap ésser sensible A la pràctica significa l’abstenció de qualsevol activitat que comporti donar la mort o vessar sang, i també l’abstinència de menjar carn La doctrina ahimsā fou portada per Gandhi des del món de la religió al món de la política
a preu fet
Economia
Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.
En els contractes estipulats a preu fet, la retribució és determinada segons la productivitat o el resultat del treball, la feina feta, i no segons el temps esmerçat a fer-la
lleis de De Morgan
Lògica
Matemàtiques
En lògica d’enunciats, lleis donades per les equivalències següents: no(P i Q) = (no P) o (no Q), i no(P o Q) = (no P) i (no Q).
En teoria de conjunts, lleis donades per les igualtats i on les barreres indiquen els conjunts complementaris Les lleis de De Morgan se satisfan en tota Boole, àlgebra de
transmissió de crèdits
Economia
Dret mercantil
Cessió de crèdits incorporats o no a un document a l’ordre o al portador.
El cedent respon de la legitimitat del crèdit, però no de la solvència del deutor En el cas de no ésser incorporat al document, el crèdit pot ésser transmès sense el consentiment del deutor
Apol·loni de Tíana
Filosofia
Filòsof, un dels iniciadors del neopitagorisme, amb una orientació més religiosa que no pas filosòfica.
Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Viticultura
Sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922.
Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid…
participi
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora amb l’infinitiu i el gerundi — en tant que no duu marca de persona.
Ve a exercir la funció d’adjectiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, adjectival i verbal, sintàcticament participa en les característiques de l’adjectiu i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Així, com a adjectiu, el participi pot ésser afectat pels accidents propis de l’adjectiu Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal El participi, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal només l'aspecte verbal el procés de l’acció del verb en el seu terme És una forma de passat En català, les terminacions regulars del participi són -at…
integral impròpia
Matemàtiques
Integral que, a causa de no ésser definida o fitada, la funció a integrar, en algun punt del seu domini de definició, no és calculable directament.
Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina