Resultats de la cerca
Es mostren 18100 resultats
premis Ciutat de Barcelona
Educació i entitats culturals i cíviques
Premis creats per l’Ajuntament de Barcelona el 1949 i que s’atorguen anualment a les millors obres de poesia catalana, novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc., realitzades durant l’any anterior.
El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella Patapalo El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques…
,
foment
Nom amb què fou designat un dels departaments ministerials del govern espanyol des del 1847 fins al desembre del 1931, que prengué el nom d’obres públiques, i una conselleria de la Generalitat de Catalunya des del 1931 fins al desembre del 1932, que prengué el nom de departament d’obres públiques.
cànon cultural
Sociologia
Cos de texts literaris, científics o d’altra mena o d’obres d’art considerats constitutius, modèlics i perdurables dins d’una tradició cultural determinada.
D’ésser un terme oblidat i gairebé obsolet, el terme ha experimentat els darrers temps una important recuperació del seu ús, en part com a reacció al predomini del relativisme cultural i d’un cert determinisme economicista en l’àmbit acadèmic Hi contribuí especialment la publicació del llibre The Western Canon 1994, del crític Harold Bloom Més enllà del seu valor general de model, l’establiment d’un cànon no respon a un únic objectiu, atès que hi ha diversitat de cànons que responen a propòsits diferents el cànon potencial, l’accessible, el pedagògic, etc i, per tant, s’han d’avaluar d’acord…
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…
sinergisme
Cristianisme
Tendència favorable a assignar un cert valor a les funcions del lliure albir i de les bones obres en l’economia de la salvació individual.
El sinergisme tingué en Melanchthon el màxim exponent i representant Té molts punts de contacte amb el semipelagianisme
angle mort
Militar
Espai que queda a l’entorn de les obres defensives i dels tancs que no pot ésser batut amb foc directe per les armes pròpies.
repertori
Música
Teatre
Conjunt de les obres musicals, teatrals, etc, que una orquestra, una companyia o una persona té apreses i està preparada per a executar o representar.
dibuix artístic
Art
Educació
Sistema de representació plàstica basat en la còpia d’obres d’art o en la reproducció en perspectiva i ombrejat d’objectes o conjunts reals.
satisfacció
Cristianisme
Conjunt de pregàries i obres de pietat que el confessor imposa al penitent com a condició de l’absolució, i que hom anomena generalment penitència
.
tonadilla
Música
Peça curta que durant el segle XVIII s’interpretava en els entreactes d’obres escèniques vocals de llarga durada, com a equivalent dels intermezzi italians.
Més rarament, el terme s’utilitza per a designar actes sacramentals del teatre espanyol de la segona meitat del segle XVIII i del XIX L Misón i A Guerrero es consideren els primers autors documentats de tonadillas , composicions que tingueren una rellevància especial en els escenaris madrilenys El gènere, del qual es coneixen riques mostres com La plaza de Palacio de Barcelona , de JValledor estrenada al Teatre de la Santa Creu barceloní el 1774, es val de recursos populars com aires de dansa a l’estil del fandango, la jota o la seguidilla , a més del tractament dels personatges vinculats als…