Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1912, vocal…

Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya 1897-99, a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat monument a Rius i Taulet, 1897-1901 monument a Pitarra, 1906 tinença d’alcaldia de la Concepció casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual devia emprar…

Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els…

Els organismes suplantats en la pesca han estat tradicionalment les entitats bancàries, però també es veuen afectades passarelles de pagament, pàgines de compravenda i de subhastes, jocs en línia, serveis d’atenció al client, serveis d’emmagatzematge al núvol, serveis de missatgeria, empreses públiques, empreses de collocació per exemple, amb ofertes de feina falses, etc Sovint els delinqüents creen enllaços falsos als organismes suplantats des d’on roben les dades a les víctimes que hi accedeixen De vegades, també envien fitxers maliciosos que, un cop activats pels usuaris,…

Té la consideració d’entitat local i el seu règim orgànic de funcionament i financer és determinat en el seu estatut particular

Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s XVI La festa se celebra el…

Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci Tarquini Prisc…

Té l’origen en l’evolució i el desenvolupament del Museu del Montsià, inaugurat el 1983 a l’edifici de les escoles velles d’Amposta, que recollia bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca provinents de l’antic Museu Arqueològic Territorial de les Terres de l’Ebre, creat el 1956 per conservar les troballes arqueològiques que l’arqueòleg i historiador Francesc Esteve Gálvez i els seus collaboradors del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta efectuaren al llarg dels anys cinquanta i seixanta El Museu del Montsià fou creat per un acord entre l’Ajuntament d’Amposta i la…

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1978, anà als EUA per ampliar estudis i el 1983 es doctorà a la Universitat de Califòrnia - Berkeley, on fou professor assistent, càrrec que passà a exercir a la de Pennsilvània 1983-1987, on s’especialitzà en economia industrial i aplicacions de la teoria de jocs El 1987 tornà a Barcelona i s’incorporà a I'Institut d’Anàlisi Econòmica del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, on és professor investigador des de l’any 1990 i on ha ocupat el càrrec de director del 1991 al 2001 Des d’aquest any fins al 2005 fou catedràtic d’…