Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Sant Joan de Mataplana (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb el mur frontal, culminat per un campanar i que inclou la porta d’entrada M Anglada L’església de Sant Joan de Mataplana es troba vora l’extrem nord-occidental del terme municipal, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG 277795 S’hi accedeix per la mateixa pista forestal que condueix al santuari de Montgrony A poc més d’1 km del trencall de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, passada la casa del pla de la Molina, cal prendre, a mà esquerra, un camí que continua fins a la collada del pla de l’Espluga L’església…
La ciutat de Girona: muralles i conjunt urbà
Art romànic
Nucli urbà Vista aèria del costat llevantí de la ciutat antiga, on es veu el sector de la Torre Gironella part dreta inferior, que cloïa el triangle que formaven els primitius murs TAVISA El barri vell de Girona configura un dels centres històrics més interessants del nostre país, on es conserven notables vestigis del seu passat alt-medieval, sense comptar els edificis monumentals d’aquesta època que han arribat fins als nostres dies La construcció de les muralles del segle XIV, com a conseqüència de la realitat urbana, amplia notablement el perímetre urbà, superant de molt el recinte murat d…
Sant Gregori
Art romànic
Situació Edifici singular pel seu desenvolupat creuer i la decoració de tipus llombard, fruit de més d’una etapa constructiva també acusa diverses ampliacions i modificacions modernes F Tur L’església parroquial de Sant Gregori és situada al barri de l’Església d’aquesta població, uns 2 km després del nucli urbà, sobre la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles Mapa L38-13333 Situació 31TDG784491 JAA Història El lloc apareix ja a la dotació que l’any 882 féu Carloman al bisbe Teuter, juntament amb l’Estanyol, Salitja, Vilobí, Salt, Montfullà, Vilablareix i altres indrets Aquesta dotació…
La Comanda Templera de Palau (Barcelona)
Art romànic
Situació Un aspecte parcial de l’edifici al segle passat, segons una pintura anònima conservada al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’emplaçament de l’antiga Comanda Templera de Barcelona, més tard Palau Reial Menor, es trobava a l’illa de cases formada pels carrers Ataülf, Palau, Templers i Comtessa de Sobradiel L’única part ara visible és la porta de la seva antiga església, que tot i ésser reconstruïda al segle passat, conserva encara elements romànics de la primitiva construcció MLIR Història La casa del Temple de Barcelona va ser una comanda…
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor, clavicembalista i organista alemany.
Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…
art egipci
art egipci El temple d’Amon, a Luxor
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Egipte.
Pel que fa al faraònic, l’atzar dels descobriments arqueològics i la diferència qualitativa dels materials emprats fan que sigui fonamentalment religiós i funerari Altres característiques són el pragmatisme i l' egocentrisme de les seves produccions destinades a honorar els déus o a perpetuar i facilitar l’existència humana a l’altra vida, les quals solen ésser anònimes , car el qui comptava era el destinatari i no pas el creador D’altra banda, el caràcter decoratiu de l’escriptura jeroglífica creà un lligam estret entre ella i l’art i en constituí, un dels aspectes més notables L'…
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb, abans de Rialb Jussà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església, antigament centre d’un ampli terme religiós anomenat Rialb Jussà ECSA - JA Adell L’església de Sant Iscle i Santa Victòria centra el pe-tit nucli de la Torre de Rialb, situat en un esperó que domina el curs del Rialb, al marge esquerre, just davant de l’església de Sant Girvés Mapa 34-13329 Situació 31TCG515491 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció al Rialb i creuar el riu pel pont, seguint la pista en direcció a Polig i Pallerols A uns 4 km del pont, a l’esquerra, hi ha el trencall sense senyalitzar que porta a la Torre…
Santa Maria de Rubió
Art romànic
Situació Aquesta església, un dels pocs edificis del gòtic rural, amb elements de tradició romànica, presideix juntament amb el castell el petit nucli de Rubió ECSA - M Sagarra Tant la seva situació com l’itinerari que cal seguir per arribar-hi són els mateixos que hem descrit anteriorment en l’apartat referent al castell de Rubió FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG809115 Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, i encara les conserva en l’actualitat El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069 en la…
L’homosexualitat: del gueto a la comunitat
Cartell del Front d’Alliberament Gai, sd Coll part / PV El pas de la transició a la consolidació de la democràcia parlamentària va suposar canvis importants per a la vida quotidiana de les persones homosexuals a l’Estat espanyol, canvis que van ser més palesos en les reformes legislatives i l’atenuació, que no desaparició, de la repressió policíaca De fet, el 1979 l’homosexualitat era exclosa de la Llei de perillositat social, un dels instruments legals del franquisme tardà més odiats i contra el qual es van constituir els primers grups de gais i lesbianes Encara, però, restava la figura de l…
L’esgotament i la regeneració dels italianismes
Art gòtic
Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina