Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Agustí Vilà i Conill
Economia
Història
Pilot d’altura i director industrial.
Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i pràcticament totes les expedicions de la…
Marcel·lí de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del missioner de l’orde caputxí i lingüista Joan Canyes i Santacana.
Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una bilioteca…
Jaume Mas i Porcel
Música
Compositor i pianista mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals amb M Negre i acabà la carrera de piano a Madrid sota el mestratge de J Tragó L’any 1926 viatjà a París en aquesta ciutat estudià a l’École Normale de Musique, amplià els estudis amb A Cortot i M Juliard de Guéraldi, i estudià clavicèmbal amb W Landowska El 1930 tornà a Mallorca, on dedicà grans energies a l’ensenyament pianístic Des dels anys trenta realitzà nombrosos concerts a les Balears i a la Península, i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Fou el creador del Trio Mallorca i promotor del Primer Concurs Internacional "Frederic Chopin a…
Johann Wolfgang Franck
Música
Compositor alemany.
Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de les seves obres…
Gran Sol
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988; ficció de 105 min., dirigida per Ferran Llagostera i Coll.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi…
costumari
Història
Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats en escrit, per tal de regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs i que comporten una situació de dret.
L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…
Long-Term Capital Management
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu.
Fou creat l’any 1994 per John Meriwether, un exvicepresident del banc d’inversió Salomon Brothers El promotor del fons s’envoltà en el seu consell d’administració d’eminències com ara els premis Nobel d’economia Robert C Merton i Myron S Scholes o l’exvicepresident de la Reserva Federal, David Mullins Al setembre del 1998, el fons arribà a una situació crítica, afectat per la incapacitat de Rússia, implicada en una intensa crisi financera, de pagar els seus creditors Després de proporcionar retorns de més del 40% en els primer anys, gràcies als seus complicats models matemàtics i…
Rafael Josep Verger
Cristianisme
Eclesiàstic bisbe i missioner.
Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739 Es graduà en filosofia i teologia Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al collegi de missions de San Fernando a la ciutat de Mèxic, on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més Fou, també, tres anys lector de teologia El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest collegi El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova…
Jean-Luc Dehaene

Jean-Luc Dehaene
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…
Eduard Aulés i Garriga

Eduard Aulés i Garriga
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dret
Comediògraf i articulista.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina