Resultats de la cerca

Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N de Bassa i Girona Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a reunir…

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…

Reprimí la insurrecció dita Nika contra l’emperador Justinià 532 per ordre d’aquest detingué el papa Silveri 537 Aconseguí brillants triomfs en les primeres fases de les guerres contra els vàndals d’Àfrica 533-534, les quals dirigí com a comandant suprem, i contra els ostrogots d’Itàlia 535-540 ocupà Sicília, Nàpols, Roma —on resistí un setge d’un any— i Ravenna tornà a Constantinoble portant presoner el rei dels ostrogots No tingué èxit, però, en la nova expedició a Itàlia amb la missió de reduir la reacció dels ostrogots 544-548, malgrat la reconquesta de Roma Lluità, amb…

Era rector de Villoviado quan organitzà una guerrilla contra els invasors francesos 1808 Es distingí per l’astúcia i la crueltat i per la disciplina que sabé imposar a la seva gent Després de la batalla de Vitòria 1813 fou enviat a Catalunya Assolí el grau de brigadier i el càrrec de governador militar de Burgos 1814 En acabar la guerra contra Napoleó fou, un quant temps, canonge de Palència Absolutista intransigent, durant el Trienni Constitucional lluità contra el govern liberal i manà l’avantguarda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís En esclatar la primera guerra Carlina s’arrenglerà al…

Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès  residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà…

Fill del metge Joan Francesc Rossell i ciutadà honrat de Barcelona S’oposà a la concessió de subsidis a Felip IV de Castella 1634, motiu pel qual fou empresonat Fou advocat del Consell de Cent com a tal protestà dels excessos comesos per les tropes castellanes al Principat 1640 El mateix any fou elegit conseller tercer de la ciutat Anà a lluitar a Tarragona contra la invasió castellana, però la traïció del general francès M d’Espenan l’obligà a replegar-se a Martorell, on tampoc no pogué sostenir-se Aconseguí arribar a Barcelona i més tard s’establí al front de Montblanc, des d’on intentà…

Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S hi ha una…

Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel…

Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness ‘Hores d’oci’, 1807, recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers ‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809 Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia havent-ne tornat, compongué els dos primers…

Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-Ribagorça, i els…