Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
música alemanya
Música
Art musical dels diferents països germànics i molt especialment la música austríaca.
A l’època prehistòrica correspon la troballa d’una cinquantena d’instruments de vent, fets en bronze, anomenats lurs Hi ha alguna notícia d’instrumentistes de vent germànics de l’època romana Amb la cristianització dels països bàrbars arribà el cant gregorià, que florí a Sankt Gallen i a Metz, entre d’altres centres Una característica del gregorià alemany fou la preponderància de l’interval de tercera A partir del segle IX aparegueren parallelament nous gèneres musicals els tropus i seqüències , que donaren lloc al drama litúrgic, i les primeres manifestacions escrites de polifonia, en l’…
Manufactures del Suro, a Palafrugell
Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…
Charles Villiers Stanford
Música
Compositor irlandès.
Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…
Wilhelm Furtwängler
Música
Director d’orquestra i compositor alemany.
Vida Passà la seva joventut a Munic, on rebé de K Ansorge una sòlida formació com a pianista, mentre estudiava també direcció d’orquestra El 1906 dirigí a Munic la Simfonia núm 9 d’A Bruckner, i posteriorment exercí com a director de cor a Breslau, Zuric i Munic Reclamat per Hans Pfitzner a Estrasburg, hi fou director assistent fins que el 1920, i després d’un periple per Lübeck, tornà a Berlín com a director dels concerts simfònics i successor de Richard Strauss Posteriorment, suplí Arthur Nikisch a Leipzig i a la Filharmònica de Berlín, amb la qual havia debutat el 1917 i de la…
Joan Manén i Planas
Joan Manén i Planas
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor.
Vida Infant prodigi, s’inicià en la música amb el seu pare i alguns professors esporàdics, però la seva formació musical i intellectual fou essencialment autodidàctica Als set anys feu el seu primer concert públic, i el 1897 interpretà la Simphonie espagnole d’Édouard Lalo al Carnegie Hall de Nova York, però la seva projecció internacional tingué lloc dos anys després a Berlín, on fou contractat per oferir quinze recitals per Alemanya Ha estat considerat un dels grans virtuosos de violí per la crítica internacional Al llarg de la seva carrera de violinista virtuós collaborà amb les…
,
Carme Portaceli i Roig
Teatre
Directora teatral.
Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…
Don Joan
Personatge literari i personificació del mite de l’home posseït per l’afany de conquesta amorosa de la dona, amb una capacitat il·limitada de seducció.
Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són precedents literaris…
Paco Azorín

Paco Azorín
© David Ruano
Teatre
Escenògraf i director d’escena.
Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona 1992-96, aviat començà a treballar per a alguns dels directors més importants del país En els seus primers treballs ja mostrà una gran capacitat per a copsar el missatge de les obres i dels directors d’escena i reflectir-lo en els escenaris, amb una gran economia de mitjans Alhora, les seves escenografies han demostrat una gran adaptabilitat a diferents espais, dels quals extreu els principals avantatges Dels seus muntatges cal esmentar, entre molts altres treballs, les obres Misery 1998, de S King, dirigida per David Plana Ay,…
Gran Teatre del Liceu

Façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
© Antoni Bofill
Teatre d’òpera de la ciutat de Barcelona.
Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores— per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…
,
Frederick Theodore Albert Delius
Música
Compositor anglès d’ascendència alemanya.
Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain 1893-95 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina